Lluny del món de Thomas Hardy, el fatalista

La narrativa fatalista de Thomas Hardy, sempre ambientada en el món rural anglès i habitada per personatges que lluiten en contra d'un destí hostil, ha temptat el cinema, que l'any 1915 ja va fer una adaptació de Far from the madding crowd (Lluny del brogit del món). Roman Polanski va realitzar una poderosa adaptació de Tess, amb una sublimada Nastassja Kinski, que va guanyant reputació amb el temps com una pel·lícula d'una bellesa torbadora. Fins i tot Michael Winterbottom va afrontar dignament Jude, l'obscur. I, en fi, hi ha la versió que John Schlesinger va realitzar l'any 1967 de Lluny del brogit del món amb una pletòrica i preciosa Julie Christie com a Bathsheba Everdone, la dona que, volent ser independent, rebutja la petició de matrimoni d'un pastor digníssim (Gabriel Oak) i un ric propietari esquerp (William Boldwood), però és seduïda per un jove militar (Frank Troy) violent, jugador i, de fet, enamorat d'una altra dona, una pobra malaurada.

En el món de Thomas Hardy hi ha personalitats tan fortes com contrariades, passions amoroses, pulsions tèrboles, felicitats efímeres, destins tràgics, ironies cruels de la vida. És un món que, a més d'aliè, se li fa molt gros al danès Thomas Vinterberg, que ha assumit la direcció d'aquesta nova versió de Lluny del brogit del món que es fa sobrera després de la de Schlesinger, però també per ella mateixa.

Vinterberg, que va encetar el moviment Dogma amb Celebration, ha fet aquesta pel·lícula després de la tramposa La caza. Per què? És estrany i fins incomprensible. Tot ho mira superficialment. Fa plans els personatges. No crea cap lirisme amb les emocions. Filma el camp a la manera d'una postal. A Carey Mulligan, a més, també se li fa molt gros el personatge de Bathsheba Everdone.