Els monstres de Spielberg
Arriba l'esperada ‘Jurassic World', que recupera l'esperit del film del 1993
Els dinosaures es van quedar vivint entre nosaltres després del fenomen de Jurassic Park, així que ara es fa difícil mesurar l'impacte que va tenir la pel·lícula dirigida per Steven Spielberg el 1993. Enèsim film del cineasta protagonitzat per algun tipus de monstre (d'El diablo sobre ruedas a La guerra dels mons, passant per Tiburón, és un dels temes recurrents de la seva filmografia), Jurassic Park adaptava la novel·la homònima de Michael Crichton i va aconseguir prop de mil milions de dòlars de taquilla. Els llibres, exposicions, ninots i marxandatge de tota mena es van multiplicar, i els dinosaures es van consolidar com a icona de la cultura de masses.
Esperit original
El mateix Spielberg en va dirigir un remake el 1997, i se'n va rodar un altre el 2001. Però la franquícia semblava oblidada fins a l'arribada de Jurassic World, que s'estrena avui arreu del món i recupera l'esperit d'aventures de l'original amb un repartiment totalment nou, encapçalat per Chris Pratt (Guardianes de la Galaxia) i Bryce Howard Dallas. Spielberg, amb aquella intuïció que el va fer famós encara intacta, va demanar als guionistes una història amb tres premisses argumentals: el Parc Juràssic s'ha reobert ja fa uns anys i té un èxit enorme de públic, però els costos són molt elevats i la corporació que el gestiona necessita més ingressos; un treballador del parc (Chris Pratt) intenta ensinistrar un grup de Velociraptors, i s'ha creat un nou dinosaure estrella modificat genèticament, l'Indominus rex, amb el qual s'espera fer més diners.
Acció i personatges
A diferència de bona part del cinema d'acció made in Hollywood, el nou film no abusa de les escenes d'acció i dels efectes especials. De fet, al llarg de la primera hora n'hi ha amb comptagotes, amb una narració que deixa espai per respirar, per descobrir i admirar el nou parc Juràssic, i conèixer un grapat de personatges arquetípics, però ben dibuixats. Dirigit i coescrit per Colin Trevorrow, que només havia dirigit un llargmetratge (Seguridad no garantizada), Jurassic World encaixa perfectament en el món de Spielberg. Per la presència d'un monstre que sembla indestructible, però també per l'esperit d'aventura que fa sentir els espectadors com si fossin nens, o pel protagonisme de dos germans tan terroritzats pel monstre descontrolat com pel possible divorci dels seus pares. En resum, un film 100% Spielberg, que més que un remake és una refundació de la saga.
