Navegant per la corrupció illenca

La dona del president del govern autonòmic rep a casa seva una rata morta dins d'un cofret de plom.

Li ve un atac d'histèria i només li surt el que li dicta l'inconscient quan ho comunica per telèfon al seu marit. “¡Brutor!”, “¡cucs, sí, cucs!”, “¡cosa del dimoni!”. I amb una pregunta final, “¡¿què has fet?!”, li etziba al seu home, com assenyalant que alguna de ben grossa en deu passar per ser castigat amb aquest present pestilent i nauseabund.

No serà una sinó quatre les rates mortes que anirà rebent el president del govern, un jove fill d'un vell dirigent falangista i que s'havia colat per sorpresa en les llistes del partit i havia guanyat per majoria absoluta. Aquests cadàvers putrefactes seran el camí d'entrada dins del món corrupte del màxim poder illenc, que està empantanat per unes pràctiques econòmiques del passat i que va dirigint el país amb decisions autoritàries que porten a una revolta estudiantil. A l'ombra del president ens trobarem personatges llepaculs com el conseller de la presidència Miquel Bassa, i d'altres tèrbols com l'empresari Josep Pons Ventura i l'expolicia José Valverde, a més d'una societat amb tuf cadavèric. Un deute del passat, que afecta tots ells, jugarà un paper cabdal en la narració.

Les rates mortes comencen a desprendre tanta pudor a les esferes del poder que arriba al nas del director del diari més important de les Illes, Andreu Miranda, que decideix treure'n l'entrellat. Cercarà l'ajut del periodista jubilat Mateu Llodrà, que darrerament ha preferit dedicar-se a la vida hedonista més que a la professió. Ell proposarà la periodista russa Liudmila, ben integrada a les Illes, per seguir el tema. Aquesta estirarà tots els fils que van caient per descabdellar el nus de la pudor. L'amiga de Liudmila, la violoncel·lista eslava Nerea, arrodonirà el treball que tindrà amb Cecil, l'ajudant més fructífer per desxifrar tots els nusos de la narració, incloent-hi un sorprenent desenllaç.

Un relat ben tramat, que va enganxant el lector, amb continus canvis de ritme, bona dosi d'humor i espurnes de sexualitat de la dura, és l'eix central d'una història que ressalta també per uns protagonistes ben caracteritzats. La descripció que fa el relat de la mediocritat, baixesa moral i roïnesa dels homes de govern i el seu entorn és el més semblant al que ha passat en tants governs d'aquest país que han fet figa el 24-M, i calcat del que ha patit la societat mallorquina. En contrast, la personalitat, saviesa i bonhomia dels que fiquen el nas dins de tanta podridura per tal d'estendre a l'aire lliure els draps bruts del poder i netejar-lo pel bé social, és un capital significatiu de la novel·la. Un retrat sociològic d'unes maneres de governar contra la societat i a favor dels interessos econòmics i de les classes més afavorides que només es pot contrarestar amb l'excel·lència de la racionalitat, professionalitat i sentit comú.

Una història amb moltes històries, explicada amb una mestratge narratiu solvent, que es basa en una gran capacitat d'observació de la vida i el seu entorn, especialment dels interessos espuris dels que gaudeixen d'una situació dominant i d'impunitat.

El domini meticulós d'un llenguatge acurat i precís, ben embastat, que tan bé teixeix Guillem Frontera, li ha servit per bastir una gran obra d'art literària.