Conversió d'un metge en un revolucionari

Dues pel·lícules amb un tractament ficcional dels fets reals han abordat en l'última dècada la personalitat d'Ernesto Che Guevara: Diarios de motocicleta, amb la qual Walter Salles reconstrueix el primer viatge que el 1952 el jove Guevara va fer per Amèrica Llatina, i l'ambiciós díptic Che, en què Steven Soderbergh reconstrueix la trajectòria del guerriller fins que va ser assassinat a Bolívia. El documental La huella del doctor Ernesto Guevara, del mexicà Jorge Denti, s'ocupa del forat que havia quedat enmig: el segon viatge que, entre 1953 i 1955, va fer que un metge es convertís en revolucionari observant les desigualtats socials.

A partir de la correspondència que Guevara va adreçar a familiars i amistats, s'estructura narrativament el documental, que recull el testimoni d'una diversitat de persones relacionades amb el protagonista, entre les quals el seu amic Carlos Calica Ferrer, amb qui va començar el viatge, i el seu germà petit Juan Martín. Imatges d'arxiu, imatges actuals dels escenaris i imatges animades que dibuixen Guevara escrivint les cartes construeixen visualment un documental clàssic que vol testimoniar el procés d'aprenentatge i transformació. Ho fa d'una manera tan detallada que crea el desig d'una certa síntesi i ritme en el muntatge. És així que es fa una mica llarga la reconstrucció d'un viatge que acaba quan, disposat a entrar a Cuba per fer-hi la revolució, Guevara escriu a la mare que els senyals auguren victòria, però que, si s'equivoquessin, creu que podria dir aquests versos de Miguel Barnet: “Sólo llevaré bajo tierra la pesadumbre de un canto inconcluso.”