Les últimes cartes de Walter Benjamin, al Museu dels Jueus
L'exposició ‘Constel·lacions de l'exili', inaugurada ahir, inclou documents com el seu certificat de defunció
La mostra subratlla la seva intensa relació epistolar amb altres destacats intel·lectuals
L'exposició Walter Benjamin. Constel·lacions de l'exili, inaugurada ahir al Museu d'Història dels Jueus , de Girona, mostra cartes i textos autògrafs del pensador alemany que permeten resseguir la relació que, durant l'exili a París i els períodes de refugi a les illes Balears i Dinamarca, fins al seu suïcidi a Portbou, Benjamin va mantenir amb destacats intel·lectuals. La seva “constel·lació intel·lectual” estava formada per la seva germana Dora, psicòloga social; l'historiador Gershom Scholem, els sociòlegs Max Horkheimer i Theodor W. Adorno –i la seva esposa Gretel, íntima amiga de Benjamin–, la politòloga Hannah Arendt, el dramaturg Bertolt Brecht, la fotògrafa Gisèle Freund i la llibretera i escriptora Adrienne Monnier.
Aquesta exposició de l'Arxiu Walter Benjamin de l'Akademie der Künste de Berlín –representat ahir pel seu director, Erdmut Wizisla– s'ha adaptat al context més pròxim dels últims dies de Benjamin a Portbou, amb la col·laboració del Museu d'Història dels Jueus, el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (Mume) i la càtedra Walter Benjamin, memòria i exili de la Universitat de Girona, dirigida per Jörg R. Zimmer, que ha comissariat l'exposició amb Wizisla.
En un primer àmbit introductori s'explica la biografia de Benjamin a través de facsímils de documents personals: el currículum vitae, el passaport, el dietari de París, etc. Aquest àmbit inclou també un apartat dedicat als seus darrers dies, en terres gironines, amb documents originals com ara l'expedient del govern civil del 27 de setembre de 1940, en què la Guàrdia Civil acredita el pas de Benjamin per Portbou i la seva defunció –succeïda el mateix dia o l'anterior–, recollida també en el full del registre civil de Portbou que ara custodia l'Arxiu Històric de Girona. També s'exposa el salconduit que duia en el moment de la seva detenció, les despeses de la seva estada a l'hotel de Francia de Portbou –que l'establiment va reclamar després a l'Ajuntament i que es van pagar amb els 70 dòlars que Benjamin portava a sobre– i el rebut del lloguer d'un nínxol per a cinc anys al cementiri de Portbou. L'exposició es pot visitar fins al 27 de setembre vinent, en el 75è aniversari de la seva mort.