La lluita de classes encara existeix

Entre els nombrosos tòpics que marquen certs nous discursos polítics hi ha el que considera que parlar de dretes i esquerres és parlar del passat perquè des que es va inventar la classe mitjana, la lluita de classes no existeix. Resulta confortant veure com una pel·lícula com Una segunda madre, d'Annea Muylaert, rebat aquesta hipòtesi. La peculiaritat és que no ens trobem amb una pel·lícula de tesi fidel a cap ortodòxia política, sinó amb una obra honesta que no fa més que retratar una realitat que existeix a Llatinoamericana i que té a veure amb els fluxos migratoris i amb la concentració de la riquesa.

Anne Muylaert ens explica de forma molt clara que en el Brasil del Partit dels Treballadors –governat per Lula da Silva i Dilma Rousseff– les desigualtats també existeixen en el cor de les classes acomodades. Per explicar-nos això no ens retrata una vegada més la violència en les faveles, sinó que prefereix explicar-nos la història simple d'una dona que va abandonar la seva filla per convertir-se en minyona d'una família rica. Val –excel·lent Regina Cassé– va abandonar la seva filla per cuidar una altra família. Va instal·lar-se en el cor d'una societat en la qual el diner tot ho compra i en la qual les criades esdevenen fidels servents però també dones de segona categoria. Val no pot banyar-se a la piscina dels senyors, no pot seure a la seva mateixa taula i ho ha de fer tot per a ells, fins al punt de privilegiar-los per damunt de la seva família. L'arribada de Jèssica, la filla de Val que ha de passar la selectivitat i començar els seus estudis a São Paulo, servirà per demostrar com en una democràcia les coses poden ser d'una altra manera. El drama que relata Una segunda madre funciona sobretot com el d'una presa de consciència. Val no pot trair els principis i les regles de la seva classe social com a serventa, però la seva filla pot ajudar-la a fer-li veure que els privilegis dels altres no fan més que alterar i destruir la seva vida.

L'honestedat d'aquesta Una segunda madre radica en la manera com amb pocs elements retrata alguns temes claus sobre la persistència de les classes socials. El problema no són les regles amb les quals els rics controlen els pobres en determinades comunitats d'Amèrica Llatina, sinó la persistència d'un sistema de classes que converteix els emigrants en ciutadans de segona, en marginats del propi sistema social.