Crítica
Àngel Quintana
Una metàfora sobre la superació
Nils Tavernier, fill del veterà cineasta francès Bertrand Tavernier, construeix a Con todas nuestras fuerzas una metàfora, excessivament evident, sobre la necessitat de superar les dificultats més complexes i obrir-se un camí en la vida.
El protagonista és un adolescent de divuit anys que no parla i té una paràlisi cerebral que l'obliga a viure en una cadira de rodes. El noi manté una relació distant amb el seu pare, que no ha suportat mai la seva condició de tenir un fill amb minusvalidesa. La crisi del pare el portarà a adoptar una solució extrema per poder guanyar la confiança del fill. El pare proposa al fill que participi en una dura prova de triatló, fet que els obligarà a anar en bicicleta, nedar i córrer uns quants quilometres.
La tensió del drama esclatarà al voltant de la prova, de les seves dificultats i del difícil repte de superar-la. Nils Tavernier concentra una part del metratge a mostrar el pare i fill nedant lligats a una barca, anant en bicicleta o mostrant el pare corrent i pitjant un carret amb el fill. El problema és que no hi ha gaire emoció en la forma com es vol solucionar la prova. No es treballa prou la forma com el pare i el nen superen la distància que els havia marcat en el passat. Tot resulta massa previsible i resulta evident que l'esport es transforma en el fet que permet reflexionar sobre la necessitat de superar els obstacles individuals.
L'actor Jacques Gamblin treballa amb dignitat en el paper de pare i el director Nils Tavernier estableix una posada en escena que funciona de forma ajustada, però sense brillar excessivament. Con todas nuestras fuerzas acaba essent al final la clàssica pel·lícula de bons sentiments, però queda curta com a relat capaç de sorprendre i d'anar més enllà del melodrama convencional.