L'arrencada del Grec
Un concert simfònic amb banda de rock inclosa i la mirada profunda sobre la maldat a càrrec de La Veronal segellen l'inici del festival dirigit per Ramon Simó
parteix del Mal que alerten les religions. El Mal es fa present en el món d'avui
Amb l'ànim de despertar el màxim de nombre d'espectadors possible. Així arrenca la quarta edició del Festival Grec de Ramon Simó, mantenint-se fidel a la seva manera d'entendre el festival. Aquest dimarts a la nit és dóna l'arrencada amb una festa d'obertura que integra Les Obeses amb la Banda Municipal de Barcelona. L'actuació a la plaça Margarida Xirgu s'acabarà amb la presentació del disc Living in the Hol·les d'Oques Grasses, un conjunt amb una música molt divertida però unes lletres, que no ho són tant, insinua el director del festival. La inauguració de l'amfiteatre Grec serà aquest dimecres amb La Veronal. Presenten Vorònia, o un viatge metafòric a la cova més profunda del món. De fet, amb aquest viatge s'apropen a l'infern que tant han advertit les religions monoteistes (cristiana, jueva i musulmana).
Obeses 3D ja va tenir una primera experiència el 15 de maig a l'Auditori. Amics de trencar els límits de la convenció musical, Arnau Tordera reivindica que la grandiositat de l'escenari que habitualment disposen les bandes de rock es correspongui amb una formació que l'ompli. Així, per al concert de dimarts, gratuït, com totes les actuacions a l'aire lliure que dóna la benvinguda al públic del Festival Grec, compta amb 69 músics s'hi afegeix la banda municipal, el cor i els membres d'Obeses.
El protocol es produirà, com és habitual fins ara, en la inauguració a l'Amfiteatre Grec. És una magnífica idea oferir a La Veronal el repte d'inaugurar el Grec. Ahir, el seu director i coreògraf, Marcos Morau, admetia que, fins llavors, havien vist un cop i un altre com a espectadors que les companyies patien la majestuositat de l'espai “que se'ls menjava l'espectacle”: Quan no és la lluna plena, ho és el soroll de la ciutat, el vent que mou les cortines o la distància en què els espectadors poden arribar a estar de l'escena. Morau només crea allò que pensa que pot connectar amb la gent de la seva edat. Que commourà. Compta amb la dramatúrgia perquè “la idea viatgi durant l'espectacle”. El cos de ball està format per 8 ballarins, quatre d'ells habituals de la companyia i quatre que s'hi integren ara.
La Veronal se serveix sovint de referents locals, on no hi han viatjat mai, per expressar una metàfora. Vorònia és la cova més profunda. Com a Rússia van voler investigar sobre el llac Baikal, de major profunditat. En aquest interior profund hi troben el referent de l'infern i de la por de l'abisme. A Vorònia, es veurà que el Mal viu també molt a prop de les classes acomodades.
Els Joglars en català, de nou
El Grec confirma el retorn d'Els Joglars a Catalunya. Al 2013, amb la direcció de Ramon Fontserè, van tornar a Catalunya (presentant ‘El coloquio de los perros' al Municipal de Girona, dins del Temporada Alta, que l'any passat van presentar en temporada al Poliorama). Ara vénen de nou amb VIP, presentat en català. Seran al Barts de l'1 al 8 de juliol. Amb les mateixes ganes de tancar antigues polèmiques, presenten un muntatge amb la mateixa factura de sempre (“l'actor és el rei” dominant una escenografia minimalista, en paraules de Fontserè) i un tema prou divertit i controvertit: l'educació de la canalla. El director (que interpreta l'Òscar el nen tirà que sabotejarà la celebració familiar) es pregunta si l'educació tan sobreprotectora és la més adequada. Fontserè (“de petit, tenia un acte reflex que era tapar-me perquè la meva mare era com un antidisturbis!”) opina que el pèndol de la permissivitat s'hauria de limitar. Tot i això, l'obra no dóna respostes: només vesteix lúcidament un comportament ben quotidià en totes les llars dels tiets: “Quan vénen els nebots cal fer com amb els temporals de Califòrnia”: assegurar tot allò que pot caure abans d'hora.