Pintar és una actitud

Ni està morta ni té símptomes de debilitament: la pintura ha entrat al segle XXI amb una vitalitat extraordinària. Noves fornades de creadors, molts d'ells joves però d'altres de trajectòria bregada, han acotat els seus nous paràmetres dorsals. I són revolucionaris. Per pintar, ja no cal sucar un pinzell dins d'un pot de pintura. Pintar és avui una actitud, un sentiment, una manera de veure i entendre la vida i la condició humana i, sobretot, d'expressar-les amb poder d'evocació i de suggestió.

Dolors Manrubia (Barcelona, 1961) és un far lluminós per comprendre l'aventura de la pintura en el nostre món hipertecnologitzat. La seva raó de ser en un món que aparentment la rebutja. Manrubia defensa els valors de la pintura com a art d'idees ara i aquí, sense renunciar als mitjans que aquest progrés tecnològic sense fre li ha posat a l'abast. Ha substituït la tela per la pantalla i el pinzell pel ratolí. El seu estudi no fa olor de trementina. Però la seva mirada i la seva ànima són de pintora en el sentit més tradicional.

Manrubia és de formació física. Els seus sabers científics es filtren en el seu projecte artístic, impregnat de recerca i d'anhels de conquesta de nous coneixements. Apassionada del color, les possibilitats que li han obert diverses aplicacions informàtiques han eixamplat la seva paleta. Les estratègies compositives també s'han enriquit. Però tot plegat no són res més que eines que ella utilitza amb mentalitat d'artesà. No delega cap decisió a l'ordinador. No li permet que generi o acceleri res sense el seu consentiment. Ella manté el control durant tot el procés de gestació digital. El resultat l'imprimeix en paper o tela. Les seves obres, engendrades des de la virtualitat, són una expressió plàstica d'estats interiors.

Manrubia ha començat aquesta etapa en la seva carrera, tot i que en essència enllaça amb els neguits i interessos que tenia abans. Segueix tenint un sentit del color molt agut. Segueix dotant el color de màxima llibertat, ja que els combina sense prejudicis. La seva pintura digital, però, té una atmosfera més al·lucinògena i, gràcies a les tècniques del 3D, acaricia l'espai infinit. Els seus quadres ens planten davant unes estances interiors que deixen entreveure uns paisatges misteriosos i impenetrables. Té molt d'oníric, d'experiència del profund. Submergeix l'espectador sota l'epidermis de les coses.

In progress és l'exposició que Dolors Manrubia presenta fins a mitjan setembre a la galeria Imaginart de Barcelona (avinguda Diagonal, 432; a l'agost estarà tancada). És, per sobre de tot, una invitació a les persones que encara creuen en la força de la pintura. I les que no hi creuen, que no en dubtin: s'enduran una bona sorpresa.