Fotografies que capten la presència humana

La Fundació Valvi de Girona aposta per un potent duet de fotògrafs per conformar l'exposició que s'inaugura avui a les vuit del vespre i que es podrà visitar fins al 31 de juliol. Es tracta de Manuel Álvarez Diestro (nascut a Santander el 1972 i resident a Londres) i Esteve Serra Sabaté (Tortellà, 1978), dos artistes dedicats a l'art fotogràfic que des de perspectives diverses aborden temes comuns que embalsamen les seves càmeres: la petja humana perceptible en la natura, per llunyana que sigui.

Tant Distant natures com Natural mystic mostren dues realitats oposades en la manera de viure. El fotògraf Manuel Álvarez fa referència a la destrucció de l'entorn natural com a conseqüència del progrés, captant les agressions que rep la geografia de països com ara Egipte, la Xina i Algèria. L'altre, Esteve Serra, ho fa mitjançant el retrat de les cultures ancestrals que de manera gairebé miraculosa encara sobreviuen agermanades amb el seu entorn.

Álvarez, un artista visual que treballa en el camp de la fotografia i el cinema, sol explorar aquells llocs en què l'ésser humà deixa marca, sigui en els paisatges naturals o en entorns rurals. A la sèrie que es podrà veure exposada des d'avui a Girona destaquen les imatges impactants –a través de fotografies i un vídeo projectat– de Hong Kong, on els cementiris massificats es confonen amb els gratacels d'una ciutat on el metre quadrat és un bé molt preuat. També impressionen les fotos dels afores del Caire, on projectes urbanístic a mig fer són mig devorats per la sorra del desert que envolta la metròpoli.

Manuel Álvarez està desenvolupant actualment un nou projecte sobre l'“arquitectura brutalista” anglesa. Al mateix temps, està acabant la seva nova pel·lícula sobre un monorail a Singapur.

Per la seva banda, les imatges de Serra se centren a mostrar pobles que viuen ancorats en el temps al marge de la globalització. Aquí, a l'exposició de la Valvi, es pot apreciar que en el cas de les seves fotografies les persones agafen més protagonisme que en les d'Álvarez Diestro i esdevenen per elles mateixes l'eix central de les obres. A banda dels retrats, les persones s'inscriuen en el paisatge talment com petjades a la geografia.

Als 18 anys, al fotògraf garrotxí el va marcar una escapada que va fer a l'Àfrica. Això el va portar a estudiar fotografia i creació digital a la UPC. Aquests últims quinze anys ha recorregut de forma independent països dels cinc continents creant imatges que reflecteixen el llegat cultural i antropològic, que, inevitablement, està en constant evolució. Fruit d'aquestes experiències sorgeixen una sèrie de reportatges i articles publicats en diverses revistes i mitjans digitals.

Els dos fotògrafs són incansables viatgers pels cinc continents; un, amant de les urbs i els seus contrastos; l'altre, enamorat dels últims habitants de la natura verge. Però, tal com es pot apreciar, en el fons parlen de les mateixes coses.