Elogi del ‘pulp' juvenil

Grosses o petites, les pantalles no només incorporen llumetes i imatges en moviment, sinó que emeten música i sorollets, i per postres permeten connectar-se amb els amics. Els llibres, en canvi, només tenen lletres. En fi, que no havia estat mai tan difícil aconseguir que els adolescents llegeixin. Reproduir el seu llenguatge i els seus temes pot ser útil per acostar-s'hi, però llavors el que llegeixen ja no és literatura sinó tautologia: un mirall que els retorna selfies, contactes banals i pobresa lèxica. Prefereixo el que han fet Sebastià Roig i Salvador Macip a El secret de la banya embruixada, és a dir, situar la novel·la en la tradició de la literatura popular, amb uns personatges senzills, una trama divertida i un llenguatge digne. Podríem dir-ne el pulp juvenil.

La història comença a la casa de Dalí a Portlligat, continua a l'edifici Alfons II de Palamós i es ramifica al Museu de la Pesca i el castell de Púbol. Hi apareixen uns adolescents que volen resoldre un misteri, és clar, però també el fantasma de l'escriptor Robert Ruark i uns dimoniets que volen capgirar el món. A diferència d'altres temptatives juveniloides, Roig i Macip se serveixen d'una llengua col·loquial envejable, que no renuncia a la tradició lingüística. Així, a El secret de la banya embruixada hi trobem verbs en perill d'extinció als patis d'institut com desgraciar, esbatanar, estimbar, rutllar o vessar-la. Pel que fa als insults, la riquesa és gairebé haddockiana: animalot, carallot, emprenyador, fresca, mocosa, tòtila, tros de brètol...

Sebastià Roig (Figueres, 1965) ha escrit novel·la, literatura infantil, llibre de viatge i aproximacions a la cultura popular com Les generacions del còmic o El terror i el fantàstic a Catalunya. Per la seva part, Salvador Macip (Blanes, 1970) és autor de novel·la, literatura infantil i llibres de divulgació científica. Quan s'ajunten, els surten uns llibres que s'haurien de vendre als aeroports, els quioscos i les gelateries.

Aquesta és la tercera entrega d'aquest duet que va començar el 2005 amb la fantasia eròtica Mugrons de titani (Bromera), va prosseguir el 2011 amb la novel·la de terror psicològic Ullals (La Galera) i es consolida ara amb El secret de la banya embruixada (Animallibres), una comèdia ectoplasmàtica que recorda aquells xicots de Scooby-Doo, només que ara el gos es un buldog que es diu Charlie J. Fatburger (com el gos de Truman Capote, que estiuejava a Palamós).