“Les obres comprades a Sixena no marxaran”
El Museu de Lleida presenta recurs contra la sentència del jutjat d'Osca que invalida compres fetes per la Generalitat el 1983 i el 1984
El director lamenta que no hagin “tingut veu” en el cas
En una reunió llampec, el plenari del Museu de Lleida va acordar ahir presentar recurs contra la sentència dictada el 8 d'abril pel jutjat de primera instància número 1 d'Osca que invalidava les compres d'art que va fer la Generalitat els anys 1983 i 1994 a les monges del monestir de Sixena, que aleshores formava part del bisbat de Lleida. També es recorrerà la interlocutòria posterior dictada per la jutgessa Carmen Aznar, que donava de termini fins al 25 de setembre perquè aquest centenar de peces tornés a la comarca dels Monegres. La meitat d'aquest patrimoni es conserva al MNAC i, l'altra, al Museu de Lleida. Però “la sentència no té en compte que una part dels béns són nostres”, segons adverteix el director del museu lleidatà, Josep Giralt. “No ens han donat veu i per això ens personem en el cas”. Així ho va acordar ahir un plenari de circumstàncies reunit en sessió extraordinària. I és que les recents eleccions municipals van obligar a ajornar la reunió fins a la constitució del Consell Comarcal del Segrià, que és un dels patrons. D'aquesta manera, la nova presidenta, Maria José Invernon, prenia possessió al matí del seu càrrec i a dos quarts de sis de la tarda ja actuava com a patrona del Museu de Lleida. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presidir la reunió a la qual també van assistir el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; la regidora de Cultura de la Paeria, Montse Parra; i el vicari general de la diòcesi de Lleida, Antoni Agelet.
El director del Museu de Lleida, que va actuar com a portaveu, va assegurar que les 44 peces en disputa “no sortiran mai de Lleida” perquè han estat legalment adquirides. I, de fet, així ho avala una sentència del Tribunal Constitucional, que va desestimar que la Diputació General d'Aragó (DGA) tingués dret a exercir el dret de retracte, com pretenia. Tot i aquesta sentència, el 2012 la DGA i l'ajuntament de Vilanova de Sixena van interposar demandes contra la Generalitat i el MNAC, que també hi han recorregut.
El plenari del Museu de Lleida ha encomanat la defensa al despatx d'advocats Entia Legal que en el termini “d'una setmana o deu dies” tindrà a punt “els arguments jurídics del recurs”. En tot cas, Giralt va recordar que les monges van necessitar l'aprovació del vicari general, de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a la qual pertanyen i del Vaticà per vendre aquestes obres a la Generalitat, queva pagar uns 300.000 euros.
Per la seva banda, la Generalitat ha plantejat un conflicte jurisdiccional en considerar que la sentència i la interlocutòria es van dictar “obviant les competències que té atribuïdes estatutàriament el govern de Catalunya”.
LA FRASE
El tron prioral no es veu afectat
El tron prioral de Blanca d'Aragó, procedent del monestir de Vilanova de Sixena, és una de les peces més emblemàtiques de la col·lecció del Museu de Lleida. Aquesta obra del segle XIV, però, no està inclosa en la sentència ni en la interlocutòria posterior “ni forma part del litigi per les 113 obres procedents de parròquies segregades del bisbat de Lleida”, segons explica el director del Museu de Lleida, Josep Giralt. “Va ser un regal de la priora del monestir al bisbe de Lleida –que era el seu bisbe– als anys setanta”, Sí que es veuen afectades tres caixes sepulcrals del segle XV adquirides per la Generalitat el 1983 i el retaule d'alabastre de Gabriel Joly del segle XVI, entre d'altres peces destacades.
Aquestes obres van ser adquirides per la Generalitat de Catalunya el 28 de gener del 1983 i es va fer escriptura pública de compravenda de les mateixes el 23 d'abril d'aquell any.
