Escapar de l'horror

La fugida dels jueus per Catalunya durant la Segona Guerra Mundial és un tema poc estudiat. D'una banda, per la manca d'accés als arxius franquistes, i, de l'altra, perquè el tema dels jueus, una comunitat certament tancada, ha quedat relegat per l'estudi massiu de la Guerra Civil espanyola. Això és el que opina l'historiador Josep Calvet, comissari de la primera exposició que traça la presència dels refugiats jueus a Catalunya. Fugint de l'Holocaust es podrà veure al Museu d'Història de Catalunya, fins al 18 d'octubre. “S'ha estudiat poc en general l'impacte de la Segona Guerra Mundial aquí, i aspectes interessants, com ara l'arribada de francesos partidaris de De Gaulle en aquells anys, també es desconeix.” Amb tot, pel que fa als refugiats jueus, no hi ha dubte que els Pirineus van jugar un paper fonamental, ja que es calcula que entre quinze i vint mil jueus es van escapar creuant la frontera espanyola entre el 1940 i el 1944.

“Molts havien fugit des de Polònia a principis dels anys trenta, i es van poder salvar, però després de la Nit dels Vidres Trencats, el novembre del 1938, va ser quan van prendre consciència de la gravetat de la situació i van començar a fugir”, explica l'estudiós.

A Catalunya, molts d'aquests jueus van ser ben acollits per la població. Un cas paradigmàtic és el del poble de Les, a la Val d'Aran, un exemple de solidaritat col·lectiva. Els veïns van acollir famílies en cases particulars, i les van arribar a protegir de la policia francesa que volia portar-los a l'Estat francès.

La mostra presenta el cas de deu persones, a través del recorregut de les quals es pot copsar la dimensió tràgica de l'episodi. Més enllà del cas del filòsof Walter Benjamin, hi ha el de Jenny Kehr, una refugiada alemanya que es va suïcidar a Barcelona el desembre del 42 després de saber que l'expulsaven a França. “Aquest cas és especialment rellevant, perquè en el document del governador civil de Lleida en què s'estipula la seva expulsió es menciona que és ‘perquè és jueva', i això trenca el mite, molt arrelat encara a l'estranger, sobretot als Estats Units i a Israel, que Franco va ajudar els jueus”. L'exposició també recull utensilis que els refugiats empraven en la seva fugida, com ara un ganivet, un bastó i uns mapes i croquis de camins del tot rudimentaris. “Fugien a la desesperada i molts es morien en l'intent de travessar els Pirineus”, recorda Calvet. També hi ha el cas de molts jueus que no van aconseguir els visats per marxar a les Amèriques o a Jerusalem i que van acabar als camps, com és el cas dels avis materns de Dory Sontheimer. Aquesta farmacèutica catalana va descobrir de gran els seus orígens jueus i va desenterrar la història de la seva família. A Les set caixes (Angle) ofereix un testimoni colpidor d'aquells temps convulsos. Calvet també ha publicat Huyendo del Holocausto (Milenio) i Barcelona, refugi dels jueus (Angle), aquest darrer amb altres autors.

L'exposició en complementa una altra, Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf, amb què el MHC commemora els 70 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial.