Els Vilars d'Arbeca toquen ferro

La campanya d'excavacions d'aquest estiu a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca s'ha centrat especialment en set forns de la primera edat del ferro ubicats en una zona comunitària del jaciment. Els treballs han servit per posar al descobert “l'excepcionalitat” de les restes ja que “tot i no ser una tipologia de forn que no coneguéssim en altres llocs, sí que resulta força excepcional trobar un conjunt d'estructures d'aquest tipus”, segons explica el catedràtic de Prehistòria de la UdL i director del Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, Emili Junyent.

La campanya d'excavacions del GIP de la UdL, que s'ha dut a terme entre el 29 de juny i el 10 de juliol, s'emmarca en el Curs Teoricopràctic d'Arqueologia de la Universitat d'Estiu de la UdL. Aquest estiu les tasques arqueològiques s'han centrat en les excavacions en dues zones d'intervenció a l'interior de la fortalesa: a la zona de forns comunitaris de l'etapa Vilars I i al barri est de l'horitzó de Vilars 0, ambdues prèvies a l'època ibèrica de la fortificació.

Pel que fa als set forns localitzats en una placeta situada en el carrer de circumval·lació, davant de les cases del barri sud-oest de la fortificació tenen unes característiques i un emplaçament que els fa molt diferents dels forns que fins ara s'han trobat a l'interior de les cases, més petits i vinculats a activitats siderúrgiques, reducció de mineral de ferro i forja. Presenten unes mides considerablement superiors -d'entre 1,5 i 2 metres de diàmetre-, són de planta circular i es troben en un espai comunitari. Daten del segle VII aC, dins el periodització de Vilars I, en un horitzó anterior al desenvolupament de la cultura ibèrica-ilergeta.

A partir d'ara quedarà la feina de laboratori que consistirà en analitzar les cendres recuperades amb l'objectiu de poder conèixer al funcionament dels forns. Els arqueòlegs, però, no han pogut localitzar restes per conèixer què s'hi feia en aquests forns, un dels objectius de la campanya.

El director del grup de treball també diu que “entenem que no són metal·lúrgics i que no estaven dedicats a ceràmica sinó que els veiem més encarats a funcions culinàries de gestió de la panificació, de cereals i a activitats d'aquest tipus”. Els set tenen davant de la boca del forn un espai on es feia el foc, “de manera que no s'encenia a l'interior del forn sinó que dins del forn, de forma selectiva, hi anaven les brases i aquells productes que es volien coure”.

Emili Junyent assegura que la interpretació dels forns “s'haurà d'encabir dins d'una comprensió més en profunditat de les característiques de la petita societat que va ocupar la fortificació”. “Tenim un espai públic comunitari, cases i espais productius, que funcionaven com a magatzem i està per establir quina és la relació entre aquests espais productius i cada casa”. “Quan tinguem tota la planta excavada podrem veure si es corresponen a cadascuna de les cases i això ens ajudarà molt més a entendre l'estructura social de la comunitat”, remarca.