cultura

Crítica

cinema

L'herència enverinada del cinema italià

En els títols de crèdit final, Mi familia italiana ens diu que tot el que hem vist és ficció, però que l'època daurada del cinema italià va existir de debò. El text és una declaració de principis davant un passat que funciona com a fantasma castrador del present, i un present en què la crisi creativa porta a l'oblit i al menyspreu del valor dels vells esplendors. Cristina Comencini, filla de Luigi Comencini, és una hereva del millor cinema italià, però no ha parat de transitar per aigües enfangades sense saber trobar la naturalitat que tenia el cinema del seu pare. Mi familia italiana vol funcionar com una metàfora sobre l'herència enverinada que un passat gloriós genera en el present, però ho fa utilitzant la família com a espai nuclear trasbalsat i irreconciliable.

En l'epicentre de la història hi trobem el personatge de Saverio Crispo, un antic latin lover (títol original del film) que com a actor va travessar-ho tot. Saverio va fer d'amant de la comèdia italiana, va treballar en el cinema d'autor de prestigi, va moure's pel cinema polític de compromís i, fins i tot, va rodar algun spaghetti western. Saverio podria ser una replica a mig camí entre Marcello Mastroianni i Gian Maria Volonté. Ell va ser el testimoni de les passes contradictòries d'una cinematografia que s'adaptava als aires del temps.

L'herència que genera tot aquest univers es troba reflectit en la imatge de la família desestructurada que es retroba deu anys després de la seva mort. Hi ha diverses dones de diverses nacionalitats i diversos fills que no es coneixen i que són incapaços de connectar entre ells. La barreja de nacionalitats i tendències es transforma en una confrontació. El pare és alhora admirat, odiat i enyorat.

El cinema italià, com Saverio Crispo, també va triomfar, però va deixar un llegat complex que genera sentiments contradictoris. Des de les runes d'aquest llegat, Cristina Comencini estableix una comèdia amable amb la consciència que tot és més complicat que en els anys en què el seu pare rodava Pane, amore e fantasia.

Mi familia italiana
Director: Cristina Comencini. Int.: Virna Lisi, Valeria Bruni Tedeschi, Marisa Paredes, Lluís Homar, Candela Peña
Itàlia, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.