Camaleònic

James Arthur va saltar a l'escenari de Cap Roig amb la intenció de deixar clar que les seves capacitats artístiques van més enllà d'allò que va demostrar aquell noi repentinat que va guanyar un concurs de talents al Regne Unit. La seva vestimenta ja ho deia tot: gorra girada, ulleres de sol, caçadora de cuir, i samarreta i pantalons elàstics negres. I el tema inicial també: You're nobody 'til somebody loves you, un tema potent i rocker. Durant el concert, Arthur va ser un camaleó, anant d'un extrem a l'altre: del melòdic i hipnotitzant I'm a liar, ell tot sol dalt de l'escenari amb una guitarra;
a l'explosiva i apoteòsica Emergency, que per primer cop va fer aixecar el públic de les seves cadires; passant per Recovery, un tema que recorda aquells anys “en què vaig perdre el cap”, segons va reconèixer ell mateix, i que et transportaven de la total dolçor a la potència absoluta amb un Arthur desbocat. També va demostrar les seves dots per rapejar en cançons com Faded o Where my angels dare not tread.
I òbviament, no va faltar l'esperat i corejat Impossible, una versió d'un original de Shontelle que ell va rescatar gairebé de l'absolut anonimat i va convertir en un èxit de vendes.

Arthur ho va viure i es va desviure. Aquell noi tímid que de mica en mica interactua amb el públic, quan sona la música es transforma absolutament. En els temes més rockers arriba a embogir amb la guitarra, en els melòdics deixa el públic sense respiració. Acompanyat per un baix, un guitarra i un bateria, amb sobrietat i sense estridències, només amb la música, va convèncer els qui anaven al concert a l'expectativa de veure què els oferia aquell noi de concurs i
va enamorar els qui ja són fans d'un jove talent de la música.