Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis posen veu avui a Girona a la poesia de Kavafis
«És un autor de qui és fàcil sentir-te a prop», asseguren
Homar i Vogiatzis no es van conèixer fins dijous, però, en uns primers assajos, ja han pogut experimentar els resultats de la recitació de poemes en català i en grec, que es conjunten amb les interpretacions amb guitarra de la també grega Varvara Gyra. «Ens hem adonat de com en són, de properes, les dues llengües», confessava ahir Vogiatzis, un nou valor de l'escena teatral grega contemporània, en una presentació de l'espectacle a Barcelona. «La combinació dels tres elements fa que sigui un espectacle que entri per les orelles molt més enllà de les paraules», apreciava Homar.
Konstandinos Kavafis (1863-1933), exponent del renaixement de la llengua grega moderna, era algú –apuntava Vogiatzis– «que se sentia molt malament pel que sentia i pel que desitjava», però que, tanmateix, com emfasitzava Homar, «era capaç d'escriure poemes com ara Ítaca, en què tenia prou lucidesa per veure què es pot fer perquè la vida valgui la pena». Trenta dels seus poemes (traduïts per Carles Riba, principal introductor de la poesia de Kavafis als Països Catalans, i Joan Ferraté) es llegiran dividits en cinc categories temàtiques: l'edat, l'amor i el desig, la història social i política, els somnis i la mort i la solitud. Vogiatzis ja ha presentat l'espectacle, amb altres actors, a Tolosa i Brussel·les.