Mor Mercè Huerta, l'artista de la quotidianitat silenciosa
Nascuda a Figueres i molt vinculada a Girona des fa mig segle, va morir ahir als 85 anys
Compartia amb el seu marit, Narcís-Jordi Aragó, la presidència d'honor de la Fundació Rafael Masó
Quan la Fundació Fita, en col·laboració amb la Casa de Cultura i la Fundació Valvi, va organitzar el 2008 una triple exposició de la seva obra, Fidelitats, Mercè Huerta i Busquets (Figueres, 1929) va intentar objectar que hi havia altres artistes amb més mèrits per rebre aquest reconeixement que no pas ella, “una dona que pinta a hores robades”, com es va definir llavors amb una modèstia no fingida. Però al mateix temps, Huerta va acceptar fer aquella exposició com un deure moral perquè es valori “l'aportació de les dones a la societat, a la quotidianitat silenciosa”, i amb el mateix argument va fer donació el febrer passat del seu fons artístic a la ciutat de Girona, en el mateix acte en què el seu marit, Narcís-Jordi Aragó, va donar el seu fons documental.
Cinc mesos després i com a conseqüència d'un càncer que li van detectar fa escasses setmanes, Mercè Huerta va morir ahir al migdia, a l'hospital Santa Caterina, de Salt, a l'edat de 85 anys. El funeral tindrà lloc avui a les 5 de la tarda, a la parròquia de Sant Feliu, de Girona.
Filla dels telegrafistes Carlos Huerta i Rosa Busquets, Mercè Huerta va néixer al carrer Nou de Figueres “amb un llapis a la mà”, com deia l'artista i ho va reflectir Carme Garriga al web Ventall d'art , per a la descoberta didàctica dels artistes plàstics gironins. “Quan pinto il·lustro la vida quotidiana, el paisatge familiar, el Montgrí, el Canigó, persones... Quan pinto figures humanes els assigno una història, mig real mig inventada”, afegia Huerta per prologar la seva detallada biografia en aquest web, premiat amb l'11a Beca Josep Pallach.
L'any 1941, la família Huerta-Busquets es va traslladar a Valls, on la jove Mercè va continuar dibuixant i va confirmar la seva vocació sota el mestratge de la pintora italiana Rosa Màndoli. El 1958, el seu pare va ser destinat com a cap provincial de Comunicacions a Girona, on la família va viure a dalt de l'edifici de Correus. La Mercè, que ja havia fet a Valls els primers passos en el teatre amateur, es va incorporar a l'Elenc de la Catequística de Figueres, amb el qual va representar l'obra El temps i els Conway al Teatre Municipal de Girona i va rebre un premi com a millor actriu secundària. Narcís-Jordi Aragó li va fer una entrevista a Ràdio Girona i així va començar la seva relació. Ja casats, van anar a viure a la Casa Masó, on va néixer l'arquitecte Rafael Masó, oncle de Narcís-Jordi. En els últims anys, des que la casa es va convertir en la seu de la Fundació Rafael Masó, el matrimoni ha continuat vivint a l'últim pis de l'edifici, i tots dos són presidents d'honor de la fundació.
A Girona, Mercè Huerta va completar la seva formació artística amb Isidre Vicens i Domènec Fita, amb el qual també va començar a exercir com a professora de pintura. El 1985 va aconseguir per oposició la plaça de professora de dibuix i pintura a l'Escola Municipal d'Art de Girona. Paral·lelament a la seva activitat docent, Huerta va portar a terme desenes d'exposicions individuals i col·lectives –mostrant sovint una visió molt personal de la seva ciutat, Girona–, mentre feia també incursions en el cartellisme, l'obra gràfica i la il·lustració.
