Amades, el gran cercador

Avui fa exactament 125 anys que va néixer Joan Amades al barri del Raval de Barcelona, el 1890, en el si d'una família humil. El que amb els anys seria un dels millors, si no el gran folklorista català, va viure uns quants anys a la petita localitat de Bot, a la Terra Alta, on el van enviar els pares per mirar de superar la precarietat econòmica que patien.

Amades tenia dues característiques ja en l'època de formació, diuen: era curt de vista i atresorava una memòria immensa. Tot i que cal tenir en compte que les circumstàncies personals el van empènyer a ser autodidacte, a més de ser un home de curiositat inquieta. Va ser llibreter de vell als Encants Nous de Sant Antoni, de fet va transformar la draperia familiar en llibreria. Aquest contacte directe amb llibres peculiars i atractius va ser part de la seva formació.

Es va fer membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular –també del Centre Excursionista de Catalunya– i d'aquesta manera va accedir a l'excursionisme, que tants fruits d'investigació li reportarien, i també a l'esperantisme internacionalista i, per damunt de tot, al folklorisme.

La seva activitat en aquest camp va començar quan tenia tot just 25 anys, moment en què va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú escrivint versos i cançons de la literatura oral. A més de llibres en esperanto, llengua en què va publicar diverses monografies.

De mica en mica es va anar engrescant en la recerca etnogràfica i folklorista, disciplines a les quals va afegir la dialectologia, la imatgeria popular, el llegendari i el calendari tradicional, fins que es va decidir a abandonar l'ofici de llibreter en el moment en què va conèixer l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya.

A partir dels anys trenta del segle XX va començar a publicar els primers treballs importants, com ara la Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums publicats entre el 1933 i el 1939). A més, va ser un divulgador vocacional, impartint conferències, fent programes de ràdio i publicant articles sobre la cultura popular.

I així es va anar construint la seva obra, que inclou, entre d'altres, Les diades populars catalanes (1932 - 1949), Les cent millors cançons populars de Nadal (1949), Refranyer català comentat (1951), Les cent millors rondalles populars (1953) i Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot l'any (1958).

Sense oblidar papers com ara haver estat responsable d'ordenar els materials expropiats que s'enviaven al Poble Espanyol durant la Guerra Civil i participar, el 1942, en la fundació del Museu d'Indústries i Arts Populars.

Tot i que el 1947 va patir una hemiplegia, va continuar treballant i publicant, i fins i tot va col·laborar amb la Unesco, que el va comissionar per recopilar el corpus bibliogràfic del folklore català, que esdevindria el Costumari català (1950-1956), obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana, publicada pòstumament, perquè va morir el 17 de gener del 1959.

De la seva figura i de la seva obra se n'ha estat parlant des que va començar l'any a través de tota mena d'actes organitzats principalment per l'Associació Cultural Joan Amades, que vol difondre el seu llegat. Responsables de l'associació comenten: “Com que Amades era molt aficionat a recopilar tota mena de literatura popular o de fil i canya i fulls volanders, hem intentat explicar la seva trajectòria vital i professional a partir de deu mots”, que transcrivim sense l'aclaridor text d'acompanyament: autodidacte; esperantista; folklore; preservació del patrimoni; Barcelona; Biblioteca de tradicions populars; Costumari català; Sant Antoni; referent; Biblioteca Arxiu Joan Amades. 

Deu termes que sintetitzen la vida i l'obra d'un home que va descobrir el folklorisme fent excursions pel territori i que es va adonar que calia treballar per preservar un bé cultural que es perdia.

Els seus extensos treballs de recerca van llegar una important quantitat de material que actualment està localitzat a la Biblioteca Arxiu Joan Amades. En aquest fons hi ha dipositada la biblioteca personal, la seva obra, l'hemeroteca i la totalitat del seu vast fons arxivístic.