la crònica
El No N'hi Ha Prou clama independència
Els crits a favor de la independència de Catalunya van ser una constant durant l'acte
Després de molts dies de festa intensa, hi ha un acte que demostra que el cansament no existeix entre els mataronins quan celebren la festa major de Les Santes: el No N'hi Ha Prou. Agafant com a títol un dels lemes de la festa, aquest acte es va crear el 2007 amb la voluntat d'omplir el buit de propostes canyeres que tradicionalment existia la nit del 28 de juliol. I Déu n'hi do si s'ha aconseguit! Tot i que no comença fins a les dues de la matinada, més de 3.000 persones esperaven davant de l'ajuntament poder començar una proposta en què, deliberadament, el protocol es trenca per a tothom. Això també inclou l'alcalde. En aquesta ocasió, David Bote (PSC) va sortir al balcó de l'ajuntament amb una vestimenta molt personal disposat a donar-ho tot. Amb una multitud entregada ja es van començar a sentir els primers crits d'”independència”, que van ser una constant durant l'hora que va durar l'acte. De fet, enmig de la munió també es va poder veure alguna pancarta que hi feia al·lusió i fins i tot es va cremar una bandera espanyola. I és que ja fa algunes edicions que el No N'hi Ha Prou s'ha convertit en un bon moment perquè els santeros facin sentir la seva veu per demanar a crits i sense complexos la llibertat política de Catalunya. Llibertat total. La mateixa llibertat de la qual van gaudir els protagonistes de la nit: les comparses institucionals de la ciutat per ballar entre elles i amb la gent.
El tret de sortida a la rauxa el va donar la música de La Principal de la Nit, i amb la plaça de davant de l'ajuntament plena a vessar van començar a sortir de l'edifici consistorial les colles i les figures. Totes aclamades pel poble, però, sobretot, i demostrant una vegada més l'enorme poder d'atracció que té sobre els mataronins, el gegant Robafaves, una de les icones més representatives de la capital del Maresme. A partir d'aquí les comparses van fer els seus balls en comunió amb el públic, al més pur estil de la Patum de Berga. En aquest sentit, va ser decisiva i efectiva la labor de Cugat Comas, un dels momeroters, que va ser l'encarregat tan d'organitzar els balls de les diferents colles com de fer espai entre el nombrós públic present perquè es deixés el pas suficient per a les comparses. A partir d'aquí estampes curioses que no es poden veure en cap altre acte de Les Santes. L'àliga ballant amb la Momerota i suportant-ne el foc, coreografies espectaculars de les Diablesses –que també van ser aclamades per la gent–i la germanor que es va viure entre els càrrecs electes presents al balcó quan l'àliga va fer el seu ball propi. Menció especial per La Principal de la Nit, que, entre altres melodies, va basar el repertori de l'acte en unes versions més actualitzades i mogudetes de les músiques tradicionals que habitualment acompanyen cada comparsa. Un dels grans moments de la nit es va viure quan la banda va interpretar el Plou i fa sol, al qual la gentada li va canviar la lletra per tornar a reclamar la llibertat i independència de la nació catalana. Un cop en Robafaves va entrar a l'ajuntament, uns quan valents van fer una cursa a pèl.
