cultura

Museus, tots a l'una

Mascarell culmina ‘in extremis' un informe per enfortir el sistema museístic català amb un nou model de governança, d'organització i de finançament

Al gener es vol seduir un nou públic amb un carnet cultural vinculat al carnet de biblioteques

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Ni la crisi ha frenat l'eufòria d'inaugurar-ne de nous. Els últims sis anys, els més terribles de l'economia, s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments. Una família nombrosa que cada vegada costa més de mantenir, de tenir més o menys ben avinguda i de valorar pels rols que cada un dels seus membres ha d'assumir. El cert és que cada museu és un món. I, malauradament molt sovint, un món a part. Ordenar i conjuntar el sistema museístic és el repte principal del pla que vol impulsar el govern de la Generalitat.

Sí, a les acaballes de la legislatura i amb les eleccions a la cantonada, cosa que no fa ser massa optimista sobre el seu desplegament immediat. Però, sigui com sigui, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha fet la feina i ja ha lliurat el document a la Junta de Museus perquè obri un debat que a partir del setembre i fins a final d'any hauria d'abraçar tot el sector, entén ell. “No és un document final i, per tant, es pot modificar tot”, precisa Mascarell.

Aquestes són les parets mestres que aguanten el Pla de Museus, que fa una bona sacsejada a maneres de fer anacròniques i busca solucions alternatives a les urgències dels equipaments.

Un únic timó

Per anar tots a l'una, primer problema: els museus tenen titularitats i models de gestió ben diferents, siguin públics o privats. “Cal una nova governança més compartida en la qual regni un esperit cooperatiu”, exclama el conseller, que aposta per la creació de la mancomunitat de museus de Catalunya, una taula en la qual s'asseuran tots els propietaris. Un únic timó per a un conjunt de museus que el pla aposta perquè s'organitzin amb xarxes temàtiques –cada una liderada per un museu nacional– i territorials. Les temàtiques: d'història, arqueologia i societat; d'art; d'art contemporani, i de ciències. Les territorials: Terres de Lleida i Aran, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central, comarques de Girona i Barcelona metropolitana. L'ordre és clau, i entendre les necessitats comunes de tots els equipaments, més. Per exemple, els col·lapses que actualment hi ha en moltes reserves de museus. A principi d'any, el Departament de Cultura obrirà un magatzem de 10.000 metres quadrats a Cervera que farà les funcions de dipòsit general de peces d'arqueologia. N'està buscant un de similar per a obres d'art.

El Macba, nacional

Qui ha de comandar la xarxa de museus d'art contemporani? El Macba, lògicament. Però no és un museu de consideració nacional, cosa que el pla adverteix que s'ha de corregir. El MNAC té la missió de tutelar la gran xarxa de museus d'art enciclopèdics. Molta responsabilitat per a un museu que malviu, minsos recursos econòmics a part, en un espai limitat. L'informe defensa que ha d'ocupar un dels pavellons que ha deixat lliure la Fira. I que ha de tenir un paper central en el desplegament de La muntanya dels museus, projecte que de moment no està gaire clar que tiri endavant. Segons Mascarell, hi ha dues peces d'aquest clúster museístic que no admeten més demores: el Centre Nacional de Fotografia i el Museu d'Arquitectura i Urbanisme de Catalunya.

La fórmula del 33%

El Pla de Museus es un compendi de tasques a fer durant els pròxims deu anys. El seu objectiu principal és “multiplicar els efectes socials” dels museus, subratlla Mascarell. El conseller no està del tot descontent amb el nombre de visitants: l'any passat, 23 milions, una xifra que fa de Catalunya el sisè país d'Europa amb més moviment als seus museus. Però considera que hi ha amplis sectors de la societat que fins ara no han rebut prou estímuls. D'aquí que al gener es vulgui posar en marxa l'esperadíssim carnet cultural vinculat al carnet de les biblioteques, èxit total amb més de tres milions de socis. Transvasar públics amb propostes suggestives, ofertes i descomptes sona bé. També per assolir la fórmula de finançament que el pla creu que haurien de tenir els museus: un 33% de diner públic, un 33% procedent de patrocinis i un 33% d'ingressos propis. Actualment, la realitat és una altra de diferent, amb una gran dependència dels equipaments de les aportacions de les administracions.

20% més de públic

L'informe veu del tot factible que d'aquí a deu anys els museus catalans rebin un 20% més de públic. Ara bé, hi ha deures que s'han de fer. Modernitzar-se és prioritari, i aquí caldrà fer una bona inversió en noves tecnologies. És evident que les exposicions permanents de molts equipaments han quedat desfasades. Però com es poden renovar i nodrir de nous al·licients si l'aixeta de les adquisicions fa temps que està tancada? El pla proposa engreixar el conegut 1% cultural, procedent de les obres de construcció públiques, a l'1,5% i destinar-ne una part a la compra de béns artístics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda