Mirador
Responsabilitats fallides
Fa sis anys la venda de l'arxiu d'Agustí Centelles al Ministeri de Cultura per part dels seus fills va provocar una gran consternació en el sector cultural català i un debat sobre com s'havien de gestionar, repartir i/o conservar els llegats fotogràfics. La ferida del cas Centelles va deixar empremta i el sector de la fotografia i de les institucions museístiques va obrir un llarg debat sobre els arxius fotogràfics del país, l'últim capítol del qual va ser la presentació del pla de fotografia per part de la Generalitat el gener passat.
Tot i les diferències, el cas de l'arxiu Ràfols ha tornat a fer mal, molt de mal, en el sector, i ha posat en evidència que hi ha alguna cosa (o moltes) que no funciona com cal en el nostre país en el protocol de gestió dels arxius dels creadors. Ja d'origen són els mateixos artistes els que s'han de responsabilitzar en primera instància del que passarà amb els seus papers quan no hi siguin. Fallen massa també els possibles receptors: hereus inconscients, i el que és més greu, institucions infradotades de recursos i massa sovint mancades d'interès.