Terrassa recupera amb una festa la Seu d'Ègara després de deu anys de reformes
El llarg procés d'excavacions, estudis i museïtzació de les esglésies de Sant Pere ha costat 11,25 milions d'euros
La Seu d'Ègara, com s'ha rebatejat el conjunt d'esglésies de Sant Pere –esglésies de Santa Maria, Sant Miquel, que era en realitat un mausoleu, i Sant Pere– torna a estar oberta al poble de Terrassa, després de més de deu anys d'obres de remodelació que l'han convertida en «una joia, un tresor i una gran alegria», segons admetia en el seu discurs protocol·lari el president del govern, José Montilla. D'estil romànic, però amb elements preromànics –i inclús amb murs conservats del segle VI–, és el conjunt arquitectònic que queda de l'antiga catedral d'Ègara i encara ara es poden veure, sota la tarima de fusta de la nau de Santa Maria, les restes de la primera basílica, que daten del segle IV.
Patrimoni cultural
La bellesa del complex i la seva singularitat fan que la Seu sigui una ferma candidata a convertir-se en patrimoni de la humanitat, una possibilitat que ja s'estudiava més de cinc anys enrere, però que encara no se sap de quina manera té el suport de totes les administracions. El govern semblava ahir, segons les paraules del president, disposat a donar suport al projecte. «El conjunt monumental d'Ègara és un tresor que, si el té Terrassa, el té Catalunya i el té també el patrimoni universal», deia Montilla en el seu discurs. El president del govern va recordar també que en la dècada dels anys 30, la restaurada Generalitat de Catalunya ja va considerar monument nacional el complex religiós, «i des dels anys 80 s'ha actuat amb el convenciment que una de les peces claus del romànic era aquí, a Terrassa.»
El bisbat d'Ègara va existir, aproximadament, des de l'any 450 després de Crist fins a un temps després de la invasió sarraïna contra el regne visigòtic de Toledo –entre el 711 i el 718–. És precisament a mitjan segle V que es va fundar el bisbat que va fixar la seva seu a Ègara. L'espai que ara ocupa l'església de Santa Maria va ser el nucli del nou bisbat i després va acollir la catedral. Al llarg d'un segle, s'hi van construir altres edificis: un santuari d'ús funerari, l'actual església de Sant Miquel, amb una cripta subterrània, i una església parroquial, la de Sant Pere.
Pressupost triplicat
La inversió inicialment prevista en el pla director del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere es va acabar triplicant finalment –ha costat 11,25 milions d'euros–, i el sobrecost el van assumir les administracions i entitats impulsores: la direcció general de Patrimoni Cultural, el consistori terrassenc i la Diputació de Barcelona, i les aportacions de l'Estat espanyol i les entitats financeres, com ara Caixa Terrassa.
El complex estarà obert i s'hi podrà accedir gratis durant el mes d'octubre.