Clic als anys setanta

L'edifici de Can Serra, del Museu de Mataró, ofereix fins al 20 de setembre una exposició fotogràfica de Toni Vidal en què es poden veure un centenar d'instantànies –en blanc i negre i en color– que el fotògraf menorquí va fer durant els anys setanta quan es va instal·lar a viure a Barcelona. Aquest projecte va consistir a fotografiar la gent de la cultura –gent honesta, desinteressada, que treballava per reconstruir el país– entre la qual hi ha escriptors i assagistes, artistes i arquitectes, músics i directors de teatre, editors, activistes i erudits. El resultat és una col·lecció extraordinària, que és testimoni del miracle català dels anys seixanta; la recuperació de la cultura catalana fruit de la suma de molts esforços individuals que van generar un moviment de gran abast: els exiliats de París i Tolosa, els que havien tornat de Mèxic o de Xile, les noves generacions aparegudes sota el franquisme i els joves dels anys setanta.

La mostra comença a mode de pròleg, amb una declaració d'intencions, mostrant des de diverses perspectives a l'escriptor Josep Pla –ja vell– al Mas Pla de Llofriu, revelant com va convertir el seu llit, on escrivia, en un despatx. Amb l'epígraf Psicologia del retrat, comença un viatge en primer pla sobre els rostres dels exiliats del franquisme. Aquí, l'expressió de les fesomies dels rostres fotografiats atrapa a l'espectador per transmetre-li les emocions més directes dels retrats. Com el de Joan Pagès, un exiliat a l'Estat francès que va ser capturat pels alemanys i que va estar pres 51 mesos al camp de concentració de Mauthausen. La mostra avança amb retrats de dimensions més petites que conformen un compendi ampli i extens sobre els “resistents” que durant la dècada dels anys setanta havien estat protagonistes d'alguna manera o altra. La mirada múrria de Pere Calders –que en el moment de la fotografia feia deu anys que no publicava– la cara franca de la també escriptora i militant antifranquista Maria Aurèlia Capmany, Joan Coromines, Jaume Perich i uns joveníssims Baltasar Porcel i l'arquitecte Oriol Bohigas també formen part d'aquesta segona part de l'exposició. Com a grans curiositats també hi ha els escriptors sud americans Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez durant les seves estades a la ciutat comtal. Tampoc no hi podien faltar els retrats d'alguns dels protagonistes de la cançó de protesta d'aquells temps, l'anomenada Nova Cançó. Ovidi Montllor, Raimon, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i la Companyia Elèctrica Dharma quan vivien a la comuna de la Casa Nova de Can Comas, són alguns dels testimonis musicals d'aquella època. La sèrie dedicada als monjos de Montserrat d'aquells temps, entre els quals hi ha l'abat Cassià Just i la de personalitats de la Segona República Espanyola retratades en les seves cases de l'exili, que van esdevenir la seva nova llar mereixen una menció especial.

Canvi de registre i canvi de color. La segona part de l'exposició mostra altres personatges en instantànies de color i en actitud molt més relaxada. Salvador Dalí, Joan Miró, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu, entre d'altres, hi surten retratats en entorns més costumistes i propers al dia a dia. Comissariada per l'escriptor Julià Guillamon i produïda per la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, Toni Vidal retrata la cultura catalana dels setanta és fruit d'un treball a l'arxiu fotogràfic de Toni Vidal que ha permès fer una selecció de més de cent retrats.