Nou impuls a Ràfols

“Un centre viu i actiu, un petit art fòrum de la cultura contemporània. I en cap cas vull que esdevingui un mausoleu.” Això és el que el pintor Albert Ràfols-Casamada declarava sobre la fundació que feia poc acabava de constituir amb la seva esposa, Maria Girona, a Capellades (Anoia). Era l'any 2001 i aleshores els dos artistes i la resta de membres del patronat de la fundació, amb l'Ajuntament de la localitat al capdavant, començaven a buscar la manera de finançar el projecte, que per força havia d'iniciar-se amb la rehabilitació de l'edifici destinat a convertir-se en la seu de la institució: la casa Bas, un esplèndid casalot del segle XVII al centre de la localitat.

Malauradament, però, el projecte va quedar aturat i la situació és, si fa no fa, la mateixa de fa quinze anys i la fundació de Capellades, ja desapareguts els dos artistes, continua sense poder arrencar.

La recent aparició d'una part dels papers dels artistes als Encants a principis del mes d'agost ha revifat, en certa manera, la voluntat de totes les parts implicades en la fundació de portar endavant el projecte. El principal escull per fer-ho? Bàsicament el mateix que ha impedit que la fundació no anés endavant en els últims anys: el finançament.

Però, ara sí, la fundació s'ha posat les piles i, arran del cas dels Encants, ja hi ha hagut contactes per recuperar el projecte, entre la fundació i el Departament de Cultura de la Generalitat, que es van concretar dilluns amb una reunió formal amb el conseller Ferran Mascarell. “Sense seu no som res –explica Marc Ràfols, president de la fundació i nebot del pintor–. Per tant, l'imprescindible ara és impulsar la rehabilitació de l'edifici. De moment, hi ha bona disposició en el Departament de Cultura però se'ns demana que en certa manera ens fem visibles com a fundació.”

Prioritat a Capellades

La bona disposició arriba també des del mateix Ajuntament de Capellades. El nou alcalde de la localitat, Aleix Auber (CUP), explica que engegar la fundació Ràfols-Casamada i Maria Girona és una de les “prioritats” del govern municipal “perquè Capellades té un potencial turístic brutal”. “Estem segurs que ajudaria el petit comerç i a la creació de llocs de treball”, hi afegeix Auber. La fundació completaria el triangle cultural de Capellades amb el Museu Molí Paperer –que funciona a ple rendiment– i l'Abric Romaní, el cèlebre jaciment arqueològic prehistòric, encara pendent de museïtzar. De fet, aquesta era una de les intencions del municipi quan es va proposar a Ràfols-Casamada muntar la fundació. El pintor estava vinculat a Capellades perquè els seus pares hi tenien casa, hi havia estiuejat i passat l'època de la Guerra Civil. El paisatge de la localitat havia inspirat moltes de les seves pintures, segons solia declarar l'artista. “El meu oncle era molt conscient que la fundació havia de ser un dels puntals culturals de Capellades. També volia que fos un centre viu, per això la nostra intenció és no només exposar i difondre la seva obra, sinó que hi hagi espais per a tallers i activitats culturals de tota mena”, afirma Ràfols.

A partir d'aquí, la principal feina de la fundació és trobar finançament. No es descarta, a més, que la institució obri les portes parcialment, en una part de l'edifici, en una primera etapa. “El que ens preocupa és el contenidor –explica Ràfols–. No ens preocupa tant el contingut perquè ja el tenim. Disposem de 16 pintures de Ràfols i una quantitat semblant de Maria Girona.”

La fundació també va tenir accés a dotze caixes de l'arxiu Ràfols, que les hereves del matrimoni, nebodes de Maria Girona, van posar a disposició de la fundació. Es tracta d'un conjunt format per llibres i catàlegs dels artistes, que engruixiran la futura biblioteca de la fundació. La resta de l'arxiu és la que va acabar pocs dies després als Encants. “Ja sabem que tenia escàs valor però el fet ens va sorprendre molt”, insisteix Ràfols.