crítica de teatre familiar / en pere i el llop
Delicat i original
La primera cita de Temporada Alta amb el públic familiar la va protagonitzar un clàssic, Pere i el llop, de Prokofiev. Es tracta d'una peça simfònica de curta durada; justa, diria, ideal per introduir la mainada més menuda en la música, ja que, amb un plantejament esquemàtic, molt clar, atribueix un instrument a cada personatge i melodies diferenciades per a cadascun com a leitmotiv. La música s'uneix en aquest espectacle amb la narració, desimbolta i àgil, de Josep Julien i, sobretot, amb els magnífics titelles de la companyia granadina Etcétera, que fan servir la tècnica de la llum negra, de manera que els titelles i objectes, manipulats amb molta destresa, són fosforescents, i això afegeix si cal més màgia a tot plegat. El narrador interactua amb els titelles i amb l'orquestra, fent de nexe d'unió, i provocant, tot sovint, la rialla d'un públic, diumenge molt nombrós, la mar d'agraït, que va sortir encantat.