Als vells films hollywoodians els actors que tenien papers d'indis solien amollar síl·labes qualssevol quan havien de fer veure que parlaven sioux o apatxe. Però els temps han canviat i la necessitat de versemblança lingüística ha augmentat tant que els estudis contracten lingüistes per fer creïbles llengües... imaginàries. Com ara, a Joc de trons, l'alt valiri (high valyrian) i el dothraki.

L'alt valiri és una llengua de cultura prestigiosa, com el llatí a l'Europa medieval. L'autor de la saga, George R.R. Martin, tan sols ha donat alguna pista d'aquesta llengua, la més famosa essent la divisa “Valar morghulis”, “Tots els homes han de morir”. A partir d'aquesta i alguna altra frase, un lingüista nord-americà pagat a preu d'or, David Peterson, ha creat un inici de llengua, que se sent de tant en tant a la sèrie.

Però l'obra mestra de Peterson és l'altra llengua de Joc de trons, el dothraki, parlat per hordes de cavallers malhumorats. Peterson ja ha creat quatre mil paraules, amb conjugació i sintaxi, per fer existir aquesta llengua. Són infinitament més mots dels que pot necessitar la sèrie. Per què, doncs, aquesta dèria creadora inútil? Pel goig de fer existir una llengua nova, de la qual s'han apoderat molts fans, fins al punt que ja existeix un mètode d'aprenentatge en línia del dothraki. I poesia amorosa: “Anha nemo vallayafak affin Khaleesi anni ma anhan disse.” És a dir: “Només sento alegria quan la meva Khalessi és a prop meu.” Bé, el dothraki encara no ha trobat el seu Salvat-Papasseit.