Art per captivar el gran públic

La temporada número 13 de CaixaForum Barcelona, la que arrenca ara, no sembla la de la mala sort. El centre cultural de l'Obra Social La Caixa ha concebut una nova programació amb els seus habituals ingredients que tant satisfan el gran públic. La fórmula d'exposicions de temàtiques ben diverses (arqueologia, impressionisme, art contemporani...) presentades en muntatges impecables, estimulants i molt didàctics funciona la mar de bé; per què caldria canviar-la?

El curs s'iniciarà aquesta tardor amb dues exposicions filles de l'acord de col·laboració que el centre té amb el Museu del Louvre de París, gràcies al qual pot exhibir material artístic de primera categoria en exclusiva. La primera, Animals i faraons. El regne animal a l'antic Egipte, s'obrirà d'aquí a dues setmanes, el dia 23, i serà un festival de peces (més de 400, una xifra rècord) que explicaran la importància de la figura de l'animal, real o representat, salvatge o domesticat, en la civilització egípcia. Aquesta mostra s'ha estrenat al CaixaForum de Madrid. Serà l'única de la temporada, però, que es veurà a la capital de l'Estat abans que a Barcelona.

La segona, Dibuixant Versalles. Esbossos i cartons de Charles Le Brun (1619-1690), a partir del 18 de novembre, lluirà per primera i probablement última vegada, si més no durant molt temps, una selecció dels treballs preparatoris que el cèlebre pintor francès va fer abans d'abordar els murals de la Galeria dels Miralls i de la desapareguda Escala dels Ambaixadors del Palau de Versalles. Les obres tot just s'acaben de restaurar. Els responsables de CaixaForum prometen una museografia “espectacular”.

A les acaballes de l'hivern, el centre canviarà de registre. L'art contemporani agafarà el testimoni a partir del 12 de febrer amb una exposició que idearà l'artista portuguès Julião Sarmento, en el rol de comissari, amb la seva tria personal d'obres de tres col·leccions que ha remenat de dalt a baix: la de la Fundació Calouste Gulbenkian de Lisboa, la del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i la de La Caixa. Sarmento ha escollit una enigmàtica obra d'Edgar Degas per inaugurar el recorregut.

I, sense voler-ho, Degas farà de pont amb l'altra exposició que donarà la benvinguda a la primavera: Converses. Obres mestres de l'impressionisme i l'art modern de la Phillips Collection (a partir de l'11 de març). Ni més ni menys que el tipus de mostra que no decep cap amant de la bona pintura. La Phillips Collection, amb seu a Washington i amb uns fons de 3.000 obres, té totes les primeres espases que s'hi esperen trobar: Goya, Manet, Courbet, Sisley, Van Gogh, Picasso, Modigliani, Kandinski, Pollock, Rothko... Tots estaran a CaixaForum en un circuit que anirà del romanticisme a l'expressionisme abstracte.

A l'estiu, dos bombons més. A partir del 15 de juny, Ming: l'imperi daurat descobrirà els tresors de la dinastia xinesa més coneguda, la que va governar el país durant gairebé tres segles i que va deixar llegats tan suprems com la Gran Muralla. S'hi reuniran més d'un centenar de peces que faran caure d'esquena, procedents del Museu de Nanjing, mai vistes fora de la Xina. Un mes després s'afegirà a l'oferta expositiva Sorprèn-me! Fotografies de Philippe Halsman, una retrospectiva del reconegut fotògraf, autor de singularíssims retrats de celebritats i col·laborador de Dalí durant tres dècades.

Al llarg de la temporada, s'intercalaran quatre exposicions més: tres del cicle Comisart, conduït per comissaris emergents que treballen amb la col·lecció de La Caixa, i una d'accent social, My World. Reptes per a un món millor, organitzada amb la col·laboració de les Nacions Unides.

La fórmula funciona. Elisa Durán, la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, presumeix de xifres. La temporada passada, CaixaForum Barcelona va rebre 813.000 visitants, un 8% més. Pixar va contribuir en gran part a aquest èxit. I, a més, va ser una operació de rejoveniment perfecte: la mitjana d'edat del públic es va rebaixar dels 52 als 47 anys. Durán anima a desterrar el tòpic que als museus només hi va la gent gran. A CaixaForum, el 43% del públic és menor de 40 anys. I el 41% té entre 40 i 65 anys.

A Pixar se li atribueix encara un altre mèrit: haver portat més turistes al centre. Sense fer pràcticament cap acció específica per atreure els estrangers, CaixaForum en va rebre un 9%, un 4% més que el curs anterior.

Durán, una dona de números, ja es frega les mans amb l'impacte que tindrà el darrer acord signat amb el British Museum. Les exposicions pactades, però, no arribaran fins la temporada vinent.