Romànic del segle XXI

El Museu de Lleida va inaugurar ahir una gran exposició dedicada al romànic en què tot es pot tocar. De fet, és com endinsar-se en una aplicació d'iPad. La sala d'exposicions temporals s'ha convertit en una tauleta tàctil gegant en què el visitant pot descobrir com era l'art dels segles XI, XII i XIII, però també com era la gent d'aquella època. Què pensaven. Com vivien. Quina música escoltaven. Com era el català que parlaven. “Potser sorprendrà que no hi hagi ni una sola peça original, però és que una de les raons de ser de la mostra és animar el públic a redescobrir el romànic. A veure les obres que tenim al Museu de Lleida, però també el romànic que hi ha a la ciutat.” El director del museu, Josep Giralt, avança que una de les activitats paral·leles serà un joc de pistes, coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, que portarà els visitants fins a la Seu Vella passant per les esglésies de Sant Martí i Sant Llorenç.

El conservador del Museu Episcopal de Vic, Marc Sureda, que comissaria l'exposició Temps del romànic juntament amb la comunicadora científica Sílvia Bravo, va explicar ahir que hi ha moltes idees preconcebudes sobre el romànic que aquesta mostra desmenteix: “Ni tot són esglésies petites del Pirineu ni tot és pedra.” El romànic també és el temps en què es documenten els primers textos en català. És feudalisme. Però també és “la grandiositat de la catedral de la Seu d'Urgell”. A la vegada es contraposa el romànic català amb el de França, Croàcia, Itàlia o Alemanya I, malgrat l'omnipresència de la religió, també es fa una pinzellada del poc romànic civil que ha arribat als nostres dies. Torres de guaita com la de Vallferosa, muralles, castells, banys... “Malauradament no s'han conservat les cases més senzilles on vivia la gent del poble, però intentem donar una visió que va més enllà de monestirs i castells.” És per això que el visitant pot donar vida amb un sol clic a personatges que tenen una visió del món, de la vida i de la mort molt diferent tot i ser contemporanis. “No és el mateix un cavaller que una camperola de la Catalunya Nova, ni vivia igual un bisbe que un jueu.”

L'exposició és com un viatge en el temps de mil anys que després de Lleida viatjarà a Manresa, Vic, Ripoll i la Seu d'Urgell, on es podrà veure l'estiu del 2016. Hi ha trencaclosques audiovisuals, amb imatges de portalades que tot i ser romàniques són molt diferents entre elles i, fins i tot, la projecció sobre tela de sac del Tapís de la Creació del capítol de la catedral de Girona. Una lectura polièdrica per entendre l'estètica d'una època, però també els avenços tècnics que van lligats al que es considera el primer corrent artístic d'abast internacional, que va ser especialment ric i complex a Catalunya i que “no ens ha deixat de fascinar” des que el va començar a estudiar Puig i Cadafalch a principis del segle XX. De fet, la mostra també fa menció de l'impacte que el romànic va tenir en l'obra d'artistes com Picasso o Picabia.