HLC: una nova tessel·la al mosaic

Ja tenim al carrer el tercer volum de la nova Història de la Literatura Catalana, que tanca l'estudi de l'època medieval. S'hi aborden els grans autors i obres del segle XV amb el mètode positivista que es va reivindicar ja en el primer volum i s'hi manifesta el mateix objectiu programàtic: reescriure i recontextualitzar allò que cal i mantenir les interpretacions de les històries de la literatura antigues que encara són vàlides.

Així, el volum arrenca amb un capítol dedicat a la cavalleria i la literatura, seguint les pautes de Martí de Riquer. Però el capítol té l'encert d'incorporar la biografia de Joanot Martorell, perquè es considera que és representativa del que va ser i significar la cavalleria a la Corona d'Aragó i a l'Europa del XV. Les dues grans novel·les cavalleresques, el Tirant lo Blanc i el Curial e Güelfa, tenen un capítol cada una. En el cas del Curial, es posa èmfasi en el perfil cultural del seu anònim autor, descartada la possibilitat d'identificar de manera contundent tant la identitat de qui el va escriure com la coloració dialectal de la llengua que usa. L'Anònim, que utilitza una prosa elegant i cuidada, té com a models la prosa llatina de Petrarca i la romànica dels autors francesos del XIII i de Boccaccio. Per contra, Joanot Martorell construeix una novel·la cavalleresca que incorpora molts dels sabers enciclopèdics del moment per delectar i instruir el públic. L'erotisme del Tirant continua essent valorat com un dels seus grans encerts, però s'hi afegeix l'ús i la manipulació creatives de les fonts. Una font del Tirant (que durant molts anys va despistar la crítica i va fer pensar que eren dos els autors de l'obra: Martorell i Joan Martí de Galba) són les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, que també té un capítol per a ell tot sol. Les noves dades sobre la biografia i els estudis de Corella, aportades pels estudis literaris de les darreres dècades, deixen ben clar que el jove Corella, l'autor de les poètiques ficcions mitològiques, ja havia triomfat a les corts dels Trastàmara a la dècada de 1460, de manera que era un autor a imitar, com també ho era Ausiàs March, i és per això que Martorell en copia fragments ben llargs. L'Espill de Jaume Roig ocupa un altre capítol. La ficció del metge de València ja no és vista com una manifestació d'odi furibund contra la condició femenina, sinó que es valora que l'autor hagi estat capaç d'esmolar els recursos literaris heretats de la sàtira llatina per construir una vituperació de les dones d'inesgotables efectes còmics.

Un altre exemple de conservació de plantejaments interpretatius anteriors i d'introducció de les esmenes pertinents ens el proporciona el capítol dedicat als escriptors a la València de la segona meitat del segle XV. Seguint Joan Fuster, s'hi estudien les tertúlies literàries ciutadanes, però ja no es considera oportú enfrontar les tertúlies de nobles amb les de burgesos (amb plantejaments literaris i estilístics oposats), perquè ara se sap que els dos cercles es relacionaven com els vasos comunicants. I es dóna relleu a un aspecte que fins ara havia passat força desapercebut: les tertúlies femenines, reals i literàries. Els altres capítols del volum (en total són nou) tracten la prosa històrica i sentimental, la prosa religiosa (amb un apartat dedicat a Isabel de Villena, l'única escriptora catalana medieval) i el teatre medieval.

Com que aquest és el darrer dels volums dedicats a l'edat mitjana, s'hi recull una breu biografia dels 29 autors que hi han participat. Lola Badia, la directora, ha redactat unes pàgines conclusives que són un bon resum de les idees més rellevants que s'han anat explicant. Especialment remarcable és el primer paràgraf, que conté una síntesi brillant de l'excel·lència de les nostres lletres antigues. El que se'n desprèn és que la literatura catalana medieval ens ha de fer enorgullir com a cultura. Els vuit volums de la HLC són el projecte editorial més important que té entre mans el país, com va apuntar Àlex Broch, el director del projecte, el dia de la presentació d'aquest tercer volum. Endavant les atxes amb els que falten!