Crítica
música
Bany d'amor
Des de la seva mítica aparició televisiva en el programa Esta noche, fiesta de José María Íñigo, Miguel Bosé ha estat l'amo dels escenaris espanyols i de mig Llatinoamèrica. La seva mare, Lucía Bosé, va declarar moments abans que el seu fill, acabat de sortir de l'adolescència, sorprengués a tothom amb la seva interpretació de Linda, que el noi s'estava prenent tot allò molt seriosament. I tant que s'ho prenia seriosament! Des d'aquell debut, han passat més de 38 anys, i amb aquest bagatge impressionant Bosé es va presentar dimecres en l'etapa barcelonina de la gira Amo, al Palau Sant Jordi.
Amb un xou d'estètica mesurada i elegant –amb quatre monòlits mòbils que projectaven belles imatges com a única escenografia–, Bosé va interpretar alguns dels temes del seu últim disc, Amo –amb temes de producció exquisida com Encanto i Solo si–, juntament amb un gruix dels seus grans èxits. Sense respir, el cantant, vestit impecablement de blanc, va oferir un xou calculat al mil·límetre. Amb tanta precisió, Bosé, de 59 anys, semblava en alguns moments un xic desconnectat d'un públic, d'altra banda, absolutament entregat al seu ídol. La temperatura va pujar amb temes com Nena, Sevilla (amb sonoritat d'autèntic himne), Algo particular, Morena mía i Como un lobo.
Visiblement esgotat i amb la veu afectada, no va ser fins als bisos que el cantant va trencar la rigidesa de l'estructura del concert, per agrair al públic el seu suport en tota una vida de carrera. Els va dedicar la cançó Te amaré, “te amaré porque fuiste algo importante”, corejava tothom. Bosé ha estat (i és) una figura crucial en el pop espanyol. I així va acomiadar un concert amb aires crepusculars i enmig d'un bany d'amor.