L'altra reivindicació de carrer

Tàrrega és carrer i, per tant, depèn tant de l'impuls de la gent per ser còmplice en l'espectacle (seure per no molestar els del darrere, escoltar i deixar-se implicar en les accions...) com de la natura. I ahir al matí a la capital de l'Urgell queia un xàfec que feia témer l'anul·lació de Compra'm, un muntatge ambiciós d'Insectrotròpics, que estrenava la fira a L'hort del Barceloní.

Insectotròpics va presentar Compra'm, un artefacte complex de digestió ràpida però no necessàriament fàcil. La juxtaposició d'il·lustracions (gràcies a la tècnica dels chroma), vídeo i interpretació de les protagonistes (Lulú i Pandora) basteix un vestit barroc, carregat d'imatges amb màximes contundents (“la felicitat és eterna; tu, no”) que permet veure pla a pla la majoria de les accions en pantalla. La reina Pandora abdueix els que persuadeix a partir d'una caixa màgica que sembla que ha de poder satisfer la felicitat però que només serveix per augmentar la seva cobdícia. El muntatge compleix notablement el repte d'inaugurar una edició del festival ambiciosa, que disposa d'una notable presència de programadors internacionals. Avui s'acaba el seminari Fresh Street, que ha atret més de 200 programadors internacionals (extrem que ha fet incrementar notablement l'assistència de professionals internacionals) i aquest migdia es convoca la desena edició del Lunch Meeting, el claustre perfecte per tancar compromisos dels programadors amb els artistes amb muntatges internacionalitzables (amb llenguatge propi de creador i, si és possible, amb un pes secundari de l'idioma per garantir la comprensió arreu, sense necessitat de sobretítols).

Des d'avui i fins diumenge al vespre queden unes 244 funcions, la majoria gratuïtes, al carrer, tota una invitació per tornar a conquerir el carrer i deixar que l'expressió marqui un nou batec a la ciutat i a tots els que la comparteixen aquests dies. És evident que l'11 de setembre, des del 2012, mobilitza també en altres latituds, però Fira Tàrrega procura ser compatible amb la reivindicació democràtica. De fet, bona part dels muntatges aposten fort per un compromís i un discurs que, sense voler ser doctrinaris, conviden a plantejar-se preguntes. Comediants es van inventar, fa prop de quatre dècades, que calia que la ciutadania i la festa recuperessin el carrer, controlada en el gris franquisme, per l'amenaça policial. El clam no ha deixat de convocar-se en cada edició de la fira, que convida els artistes a trobar l'expressió més lliure i democràtica investigant en les seves arrels i barrejant-se a l'ombra d'un arbre o a aixopluc de la pluja.