Contemplem-nos

Pel setembre del 1990, fa exactament 25 anys, Joan Josep Isern publicava a la revista Catalònia Cultura un article titulat “Les revistes literàries”. En el primer paràgraf reflexionava sobre la importància de les publicacions periòdiques dedicades a la literatura per mesurar el que anomenava la “temperatura cultural” d'una col·lectivitat.

No sabria dir com estem de temperatura, però les revistes més dinàmiques que esmentava Isern han desaparegut: Àrtics (que ja va néixer amb data de caducitat), Lletra de Canvi (que conciliava modernitat i tradició), Quaderns Crema (acadèmica i transgressora) i d'altres com L'Home Invisible, Urc, Saba Poètica i Gra de Fajol. Han sobreviscut, en canvi, les encarcarades Revista de Catalunya i Serra d'Or, la universitària Els Marges i la meritòria Reduccions.

Mentrestant, han sorgit meravelles com Caràcters, El Procés i El Funàmbul, tot i que no acaben d'adquirir la centralitat que mereixen. En paral·lel, L'Avenç, que gaudeix d'una distribució molt més regular, no es limita a la historiografia sinó que s'ha transformat plenament en una revista de lletres, i Males Herbes funciona com una plataforma de textos creatius.

Poc després de l'article de Joan Josep Isern apareixia la primera revista catalana en suport magnètic, 1991, que es distribuïa en disquet i que va tenir una vida efímera, després prolongada per la publicació en forma de llibre a Empúries. Internet ha facilitat la creació de plataformes personals dotades de funció crítica que comparteixen algun tret amb les revistes de paper. Al marge d'excepcions, però, els blogs són propicis a les lloances –o esparracades– breus i poc desenvolupades.

Per contra, en l'àmbit virtual cal destacar el revulsiu que ha comportat Núvol, al costat del prodigi que és Veus Baixes, sense menystenir el paper de webs institucionals tan dignes com LletrA i Visat. També és cert que els diaris del país continuen publicant suplements literaris que contribueixen a difondre novetats. De tota manera, ens falta l'equivalent de Granta o de Le Magazine Littéraire, és a dir, una publicació estrictament de lletres que estimuli els debats en profunditat, que inclogui textos creatius i que permeti a la literatura catalana contemplar-se a si mateixa més enllà d'apostes generacionals, editorials o territorials. Una publicació així tindria molta més utilitat que determinats projectes faraònics que amb el temps prenen un aire fúnebre. Necessitem una bona revista literària que es distribueixi arreu, una estructura d'estat que ens faci sentir més vius i més al dia.