Art
Romànic amb colors
El pintor Santi Moix transforma l'església de Sant Víctor de Saurí, al Pallars Sobirà, amb les seves pintures coloristes
És el primer cop que l'artista pinta un espai religiós
Moix utilitza la tècnica del fresc,la mateixa que utilitzaven fa dècades els artesans
L'artista Santi Moix, que viu i treballa a Nova York des del 1986, ha tornat aquests dies a Catalunya per treballar en un projecte que li ha fet una il·lusió especial per la seva ubicació i per la gent que l'hi ha encarregat. Es tracta de transformar l'interior de l'església de Sant Víctor de Saurí, al Pallars Sobirà. Moix ha estiuejat en aquest petit poble del Pirineu des de petit i han sigut els veïns els que li han demanat aquesta intervenció. L'artista explica que ha pintat en sales de grans museus i en espais públics, però mai a l'interior d'una església. En les pintures vol explicar el paisatge que envolta l'edifici (llum, olors, colors...) i crear un espai de recolliment per a les persones que la visitin.
La tècnica que utilitza Moix és la del fresc, la mateixa que utilitzaven fa dècades els artesans per pintar; per exemple, en el cas dels frescos romànics de moltes esglésies properes. Moix explica que té molt present el lloc on està pintant i diu que els dibuixos traspuen espiritualitat. És per això que hi ha apunts sobre l'anunciament, la procreació, la vida, la mort, l'aparició dels àngels o els quatre evangelistes. Segons Moix, la principal missió d'aquestes pintures ha de ser que les persones que entren a l'església se sentin a gust, es trobin amb la fe i amb elles mateixes. Les pintures no obliden el sentit de l'església i el seu paper principal.
Però no tot són dibuixos a les parets. Moix hi inclou algun fragment de text, com ara la poesia de J.V. Foix “Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s'acaba la carretera”. L'artista explica que Saurí és un poble de final de carretera i quan hi arriba té la sensació que no s'acaba res sinó que comença un munt de possibilitats.
Pintors actuals a les esglésies
Un cop acabada l'obra la voluntat és que l'església sigui visitable. Moix reflexiona sobre les nombroses ermites, capelles i esglésies que hi ha al Pirineu tancades i diu que s'hauria de buscar la manera que poguessin tornar a obrir. Per Moix aquestes esglésies es podrien tornar a omplir amb obres d'artistes contemporanis, de la mateixa manera que grans mestres ho van fer en l'època romànica amb les pintures al fresc. L'activitat a l'església és frenètica. Mentre Moix pinta trossos de paret els paletes preparen les altres amb l'arrebossat adequat. Pràcticament tot el temple quedarà cobert per les pintures de Moix.
La intervenció ha rebut l'aval del Bisbat d'Urgell i de la Generalitat. Administracions com el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l'Ajuntament de Sort i la Diputació de Lleida també col·laboren econòmicament en la intervenció.
