cultura

Carles Porta

Cineasta

“Intento obrir camins nous”

Hi ha moltes coses, i sobretot hi ha l'esperit de Bigas Luna al voltant d'aquest projecte

El productor i periodista Carles Porta (Vila-sana, Pla d'Urgell, 1963) debuta com a director amb Segon origen, que s'estrena en el Festival de Sitges i a les sales de cinema el 9 d'octubre. L'adaptació de Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, havia de ser dirigida per Bigas Luna, però la seva mort inesperada va fer que l'autor del llibre Tor: tretze cases i tres morts, n'assumís la producció i direcció.

Una distopia sobre un món postapocalíptic com les que ara triomfen, però escrita el 1974. Manuel de Pedrolo era un avançat al seu temps o va recollir l'herència de clàssics com ‘La guerra dels mons' o ‘El planeta dels simis'?
Suposo que hi havia una mica de tot. La història del llibre explicada pel mateix Pedrolo és que ell, com a escriptor, intentava donar a la literatura catalana elements que no hi eren. Considerava que no hi havia llibres de ciència-ficció en català i per això va escriure Mecanoscrit del segon origen. Jo crec que era una mica un home avançat al seu temps, molt valent. Escriure aquest llibre el 1974 era un gran atreviment. I, a més, va aconseguir una cosa, que aquest llibre entrés al lector adolescent d'una manera molt primària, per la pell. Molta gent el recorda per qüestions bàsiques, com l'enamorament del Dídac amb l'Alba, la solitud, la destrucció del món... Temes aleshores no gaire habituals.
Ha fet 25 anys de la seva mort, però sembla un escriptor una mica oblidat.
Pedrolo era un home a qui avui entronitzarien, perquè era un independentista radical i a la seua època no va ser prou considerat. En l'aspecte mediàtic i polític era un home més aviat apartat. Pel que jo conec, tampoc es prodigava gaire socialment. Només va concedir una entrevista a la televisió, al Joaquim Maria Puyal. I això es pague amb una certa indiferència de la societat. La seva claredat feia por als polítics de l'època, i els mitjans de comunicació no li feien gaire cas.
‘Mecanoscrit...' és una relectura del mite d'Adam i Eva amb un estil que recorda l'escriptura bíblica. La pel·lícula no incideix tant en el vessant religiós...
Tant no, però també hi és. Amb el Bigas Luna ho vam parlar molt, i hi he posat molta intenció a intentar fer una història moderna. No és una adaptació gaire fidel perquè no ho pot ser mai de la vida, però crec que sí que manté les essències del llibre. Segon origen és una metàfora d'Adam i Eva, però traslladada a avui dia. Pedrolo va tenir una visió molt interessant a l'hora de desconstruir aquesta història de la bíblia. Nosaltres hem volgut ser menys atrevits, havíem de fluir per aquestes històries. Hem volgut fer una pel·lícula molt global, i si focalitzes en un aspecte molt determinat, la globalitat es perd. La globalitat pot ser entesa i interpretada per molta gent.
Per què heu ambientat la primera part de la història a les terres de Lleida?
El llibre s'ambienta a la ciutat de Benaura, que per Pedrolo era Tàrrega. Hem optat per Lleida perquè Pedrolo era d'allà, es va inspirar en els seus paisatges, jo sóc de Lleida... Quan vam parlar amb Bigas Luna, vam veure que Lleida era un lloc fantàstic per la diversitat de paisatges. També hem utilitzat l'accent de Lleida per reivindicar-lo, acostuma a desaparèixer a tot arreu. Aquí la mare de la humanitat parla amb accent de Lleida. Per què no? És anar del local al global.
Situar una escena clau en un Camp Nou en runes és també per buscar el global?
Hi ha dues raons per fer-ho, i una és aquesta. Què és el més universal que tenim avui aquí? El Barça, sense cap mena de dubte. Però l'altra raó, la més important, és que traslladem l'acció de Mecanoscrit... a avui dia, i a l'imaginari d'un nen, sobretot si juga a futbol, hi ha el Barça. És una de les marques més importants, per no dir la més important, del món, en aquests moments. Aquest nen vol jugar a futbol, vol ser un dels jugadors negres del Barça, i el primer que fa quan arriba a Barcelona és anar a veure si el Camp Nou està dempeus.
Bigas Luna ha deixat empremta a ‘Segon origen' o més aviat hem de dir que és també una pel·lícula de Bigas Luna?
Jo crec que és així. Sortiran experts en Bigas que hi veuran més o menys coses seves. Hi ha una cosa evident: la pel·lícula l'he rodat jo i l'he muntat jo. Per tant, qualsevol cosa que estigui malament me l'han d'atribuir a mi, és meua. Ara bé, jo he après a pensar en cinema escoltant Bigas Luna, va ser el meu mestre durant tres anys. A partir d'aquí he introduït el meu criteri narratiu, el meu mínim talent, si és que n'hi ha, per construir una bona història. La primera direcció de la pel·lícula la va marcar el Bigas: cap on havíem d'anar, com hauria de ser, com són els personatges... El càsting és de Bigas, jo només vaig triar el Sergi López; la immensa majoria de localitzacions les va aprovar el Bigas; la iconografia que es respira constantment a la pel·lícula és del Bigas, els dibuixos preparatius eren seus... Hi ha moltes coses, i sobretot hi ha l'esperit de Bigas al voltant d'aquest projecte.
La pel·lícula fa pensar en ‘La carretera' o en ‘Los últimos días'. Tenia aquests o altres referents presents?
Són referents que teníem damunt la taula, La carretera sobretot, però jo especialment fugia molt dels referents. No tinc per costum buscar referents, sinó que intento obrir camins nous. Prefereixo equivocar-me en la novetat que buscar la seguretat del que ja està fet. Ho he fet sempre a la vida i és una cosa que no m'ha anat malament. En aquest cas vam mirar La carretera, Los últimos días, Take shelter... Vam mirar moltes d'aquestes pel·lícules postapocalíptiques, i de totes en treus elements. Un referent concret no el pots tenir, perquè et limitaries molt així, acabes picotejant a tot arreu per construir el que tu busques. Sempre acabes mirant aquestes pel·lícules per fer un pas més, cap al costat, o en direcció contrària, perquè no et puguin dir: “Això és com...”. Ara ja no la sento meva, la pel·lícula, és de la gent que la miri, que té tota la llibertat del món per interpretar-la com vulgui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia