El llarg camí des de l'origen
L'obra de Pedrolo es converteix en un film ambientat en l'actualitat, després d'un recorregut ple d'obstacles
Publicada originalment el 1974, Mecanoscrit del segon origen ha estat una obra molt popular per a diverses generacions de lectors adolescents i joves, en part perquè era una lectura obligatòria a secundària. La productora de Carles Porta, Antàrtida, va comprar-ne els drets el 2007 i, segons explica, van saber de seguida que Bigas Luna havia volgut dirigir la pel·lícula 25 anys abans, però no es van acabar de posar d'acord amb Pedrolo, “no sé què va passar”. De seguida hi van veure un bon soci: “Com a productora petita, necessitàvem un director amb renom per aixecar el finançament. Vam trucar a Bigas Luna, li va encantar i de seguida es va posar a treballar.”
Però aixecar un projecte ambiciós al nostre país és complicat. Carles Porta ja es queixava de les dificultats en aquest diari, fa sis anys, i no sabia el que l'esperava encara. “Volíem fer la pel·lícula en 3D, llavors estava molt de moda i al Bigas Luna li agradaven molt aquests avenços tecnològics.”
Canvis diversos
Però van haver de rebaixar els deu milions d'euros del primer pressupost, van haver de buscar coproducció internacional –hi ha entrat una productora britànica–, van abandonar el 3D perquè ho encaria molt i, quan ja estaven a punt de rodar, van tenir la mala sort que a Bigas Luna li van diagnosticar una leucèmia i es va morir, explica.
Carles Porta havia de ser només el productor, però en aquest moment en què tot el projecte trontollava, “vam decidir que ho dirigiria jo, crec que era la millor opció perquè feia tres anys que treballava de manera molt intensa amb Bigas Luna, sobretot des que li van diagnosticar la leucèmia”, hi afegeix.
La pel·lícula té quatre intèrprets principals: l'actriu anglesa Rachel Hurd-Wood és Alba; els actors catalans d'origen africà Andrés Batista i Ibrahim Mané són Dídac de nen i de jove, respectivament, i Sergi López interpreta un supervivent que es troben al cap d'uns anys.
La pel·lícula canvia l'atac d'extraterrestres per una catàstrofe natural, i està ambientada en l'actualitat, amb telèfons intel·ligents i altres tecnologies ben presents. Hi ha altres canvis argumentals que no revelarem, però l'essència del relat es manté.
Imatges poderoses
Del film destaca especialment la força de les imatges, tant dels paisatges naturals (majoritàriament de les Terres de Lleida, però també de Tarragona) com els paisatges humans devastats (el treball de l'empresa britànica que ha s'ha encarregat dels efectes especials és excel·lent).
Carles Porta diu que durant el rodatge era com si tingués “el Bigas Luna assegut en un racó”. “Crec que hem fet una molt bona pel·lícula sense perdre de vista Bigas i el projecte que volia fer”, conclou.
