Negra com el vi
La Soul Machine, amb quinze anys de trajectòria fent ‘soul' al Priorat, publica ‘Terra negra', el seu primer disc d'autoria pròpia
“Fa 15 anys que estem observant com funcionen els grans del soul”, diuen els components de La Soul Machine , i amb aquesta experiència, adquirida mentre tocaven desenes de versions del gènere –en els seus inicis, com a grup clònic dels Blues Brothers–, aquesta banda de Falset (Priorat) ha fet un pas endavant amb el seu segon disc, que és el primer amb temes propis i en català: Terra negra (RGB Suports). Publicat el 4 de setembre passat, el disc va pujar la setmana següent al número 4 de la llista de vendes d'iTunes, “per sobre d'Iron Maiden i competint amb Julio Iglesias”. Tota una demostració que es pot fer soul en català, amb bons resultats artístics i, a sobre, una bona resposta comercial. La quadratura del cercle.
Lalo López i Miguelito Superstar (Fundación Tony Manero) han produït el disc als estudis Nación Funk. “Hem tocat temes de totes les èpoques de la música negra, però volíem que aquest disc sonés com el soul dels seixanta i principis dels setanta, i Lalo i Miguelito ens van ajudar moltíssim a centrar-nos en aquesta època, perquè no se'ns escapés cap sonoritat més pròpia de 10 anys després”, expliquen Pau Terol (piano) i Toni Just (guitarra) com a portaveus dels seus companys. Ara són deu, inclosos dos vocalistes: Manu Ruiz i, com a nova incorporació, Josué Barceló.
“Terra negra és un títol que representa bé qui som, què fem i d'on venim. El Priorat està forjat de llicorella, un mineral que fa que realment la terra sigui de color negre, i gràcies a això surt un bon vi negre, com la nostra música”, argumenten.
Qüestió d'honestedat
I quan es van plantejar fer temes propis, van pensar en quin idioma fer-ho. “El soul és una reivindicació que et surt de l'ànima i, si has de ser honest amb tu mateix, t'has d'expressar en la llengua que somies i sents de veritat.” La primera prova va ser adaptar en clau de soul alguns poemes d'autors ebrencs, a l'espectacle De l'Ebre al Mississipí, concebut per a la Fira del Llibre Ebrenc.
El disc s'obre amb La reina del soul i, a més d'incloure un tema dedicat a un gàngster de Falset contemporani d'Al Capone (Quimet), completa el llistat de composicions pròpies amb dues versions: Això és el que em passa (That's what happens, de Howard Tate) i l'únic tema en anglès, Run Joey run, de Wilson Pickett.
