Els estralls de les guerres

Al narrador de la darrera novel·la de Rafel Nadal, La maledicció dels Palmisano, el sobta trobar en un poble del sud d'Itàlia un monòlit de la Primera Guerra Mundial: 21 dels 42 soldats morts del municipi tenen el cognom Palmisano. En un altre monument a la mateixa plaça, dedicat als morts en la Segona Guerra Mundial, el desconcerta més que no hi ha cap Palmisano, però sí el cognom Convertinni en 11 dels 22 caiguts.

A partir d'aquesta anècdota s'inicia un relat que avança amb els descendents directes de les dues famílies. El protagonisme és de Donata i Francesca, vídues, embarassades, respectivament, dels dos darrers morts de la Primera Guerra Mundial que s'havien fet amics al front. Unes dones que es conjuren per posar fi d'una vegada a la maledicció bèl·lica familiar.

El seus fills, Vitantonio i Giovanna, viuran una infància comuna, de germanor, en un ambient encara lacerat pel record del conflicte armat, però amb l'esperança d'un futur engrescador. El relat ens transporta a l'eterna primavera d'un paisatge encisador: cultius florits i un jardí anàrquic i ostentós conreat per la nonna Angela, l'àvia de la nena. Un paradís idíl·lic en què entren en escena els parents més directes de les dues famílies i els amics entranyables que completaran la història.

Aquell paradís de la infantesa es va fonent a mesura que passen els anys. L'adolescència del noi i de la noia es veu pertorbada per la creixent influència del feixisme en la societat italiana, un fet que també genera profundes esquerdes ideològiques en les dues famílies. Unes ferides que creixen a mesura que el feixisme assoleix el poder i obliga tothom a prendre partit.

La primavera infantil i la tardor adolescent donen pas a un hivern apocalíptic quan Itàlia entra al conflicte al costat d'Alemanya. Els protagonistes han de decidir lluitar pels ideals totalitaris o quedar-se a la resistència. L'escenari passarà de la violència verbal a la física. Un esclat d'odis, enveges i traïcions que acaben amb un estol de víctimes paorós, compensat per la sublim generositat dels que es juguen la vida per encoratjar els sobrevivents de la barbàrie feixista.

La novel·la va agafant força gràcies a uns personatges ben descrits, històries paral·leles prou lligades i vaivens sentimentals profunds, molt condicionats per la violència col·lectiva. Relats d'amistats eternes, d'amors intensos i desamors, a més de traïcions, generen un ritme narratiu creixent. Els petits detalls de la vida quotidiana en una atmosfera violenta afegeixen atractiu al relat, que té com a punt àlgid una història amorosa inicialment impossible que mostra fins on pot arribar la maledicció dels Palmisano.

Cal destacar l'atmosfera que recrea el relat de la vida de la primera meitat del segle XX a les regions del sud d'Itàlia, la Pulla i la Vall d'Itria, no gaire conegudes. Un esforç documental que ja va fer l'autor a Quan en dèiem xampany (2013), que es desenvolupa entre Catalunya i la Xampanya francesa. Un pas més d'una fructífera carrera literària que Rafel Nadal va iniciar amb Els mandarins, un llibre de retrats sobre el poder, i es va consolidar amb Quan érem feliços, novel·la autobiogràfica, que va ser premi Josep Pla el 2012.