Rescatant clàssics oblidats

Establir una data exacta per a la commemoració de centenaris i d'altres aniversaris no és una feina fàcil ni una ciència exacta. Però, sovint, es considera la realització d'El apache de Londres, el 1915, com els inicis del cinema d'animació a Catalunya i a tot l'Estat; es tracta d'un curt silent dirigit per Alfred Fontanals.

Aquest any, doncs, es celebrarien cent anys del cinema d'animació fet a l'Estat –que, en una mesura importantíssima que inclou aquest film pioner, és també el cinema d'animació fet a Catalunya. Una indústria amb un recorregut desigual i no sempre fàcil, que ha conegut alguns moments destacats pel que fa a l'animació destinada a la televisió i a la publicitat. I, si bé el terreny del llargmetratge ha estat ple d'obstacles i dificultats, és cert que en els darrers temps s'han pogut produir i estrenar algunes pel·lícules que han obtingut un notable ressò entre el públic i la crítica especialitzada (inclòs un terreny tan esquerp fins fa poc com el de l'animació per a adults) i que han conegut una notable recepció internacional: es tracta de pel·lícules com ara Chico & Rita (2010), de Fernando Trueba i Javier Mariscal, Arrugas (2011), d'Ignacio Farreras –basada en la novel·la gràfica de Paco Roca–, Les aventures de Tadeo Jones (2012), d'Enrique Gato –de la qual es prepara una seqüela–, o Mortadel·lo i Filemó contra Jimmy el Catxondo (2014), de Javier Fesser. D'altra banda, aquí mantenen els seus estudis alguns creadors de prestigi internacional que treballen directament per a la indústria de Hollywood, com ara els germans Jordi i Carlos Grangel, creadors de personatges de pel·lícules com ara La núvia cadàver i Madagascar.

A mitjans d'aquest mes de juny, el festival internacional del film d'animació d'Annecy –una de les grans fites mundials d'aquest cinema– ha tingut Espanya com a país convidat. Amb motiu d'aquest fet, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Acció Cultural Espanyola (AC/E) ha portat a la mostra el cicle Del trazo al píxel, comissariat per Carolina López –experta en cinema d'animació i directora de l'Animac de Lleida–, que proposa un recorregut per aquests cents anys d'història recuperant algunes peces oblidades en un minuciós treball d'arqueologia fílmica. El cicle, itinerant, es podrà veure a Barcelona a finals d'any i, segons López, “ha despertat molt d'interès en museus i filmoteques de fora, ja que mostra obres que mai abans s'havien vist”.

Fruit d'un pacient treball d'arqueologia cinematogràfica, el cicle Del trazo al píxel és una veritable immersió en una història sovint ignorada i poc coneguda, però que, vista amb perspectiva, es mostra d'una riquesa notable i amb una fascinant diversitat de tècniques artístiques i narratives.

Un pioner com l'imaginatiu Segundo de Chomón és present en la retrospectiva, que també permetrà veure anuncis o curtmetratges fets per dibuixants i ninotaires formats en la premsa satírica prèvia a la Guerra Civil, com ara Josep Serra i Massana, K-Hito, Joaquim Muntañola, Salvador Mestres i Josep Escobar, el creador de personatges de l'editorial Bruguera com ara Carpanta i Zipi i Zape i que el 1950 va ser director d'animació d'Érase una vez, una adaptació de La Ventafocs que actualment es troba en procés de restauració per part de la Filmoteca de Catalunya. També historietista era Artur Moreno, director de Garbancito de la Mancha (1945), el primer llargmetratge d'animació europeu en color, que aquests dies està sent objecte d'una exposició al Museu del Cinema de Girona amb motiu del seu 70è aniversari. “Si ara es pot considerar que l'animació de l'Estat està vivint una segona edat d'or –explica Carolina López–, dibuixants com ara Escobar o Moreno van protagonitzar-ne la primera. La seva feina com a animadors va ser prèvia a ser famosos com a dibuixants de còmic.”

Del trazo al píxel recorda també els cèlebres estudis Moro, dels quals van sortir molts espots i la famosa família Telerín, i Francisco Macián, que va digir aquesta família a El mago de los sueños: “Van esclatar als anys seixanta amb molta influència de la UPA [la productora de Mister Magoo], i el seu traç és absolutament modern.”

També s'hi podran veure treballs d'avantguarda d'artistes i de cineastes underground com ara Iván Zulueta, Frederic Amat (“que ha realitzat un curt expressament per al cicle”) i Marcel·lí Antúnez; històries d'humor per a adults com ara Historias de amor y masacre, feta per alguns dels humoristes gràfics més destacats de la Transició; obres de dibuixants de còmic, com ara Mariscal, Calpurnio Pisón i Miguel Gallardo, basades en algunes de les seves historietes; curts d'autors que després han triomfat, com ara Enrique Gato (Les aventures de Tadeo Jones), Ignacio Farreras (Arrugas), Guillermo García Carsí (creador de Pocoyó) i Rodrigo Blaas (actualment animador a Pixar), i produccions d'alguns nous talents, com ara Anna Solanas i Marc Riba, autors de Les bessones del carrer de Ponent.

La selecció exclou sèries de televisió i alguns llargmetratges recents d'èxit “que es poden veure amb facilitat”: “Hem preferit prioritzar el rescat de títols oblidats i poc coneguts. Hi ha una dimensió de reivindicació.”