Poeta, cantant i actor

Jordi Tormo (Alcoi, 1979), doctor en geografia i autor de diverses obres d'investigació local i de llibres de narrativa com Un bes suau i El silenci, enguany ha presentat un esplèndid treball de recerca sobre un seu paisà, el poeta, cantant, actor i lluitador cultural Ovidi Montllor (Alcoi, 1942-Barcelona, 1995). Aquest any s'ha commemorat el vintè aniversari del seu traspàs, per tant és un bon motiu per lliurar-se a la lectura d'un dels més admirats cantautors de la Nova Cançó catalana i, a més, artista complet en altres facetes com la interpretació dramàtica.

El llibre ha estat publicat per l'editorial cooperativa i independent de Carcaixent (Ribera Alta, València) Sembra Llibres. Jordi Tormo fa a Ovidi Montllor, un obrer de la paraula un recorregut per la vida i l'obra del mestre i ens mostra les seves facetes més emotives. L'autor es basa en la poesia d'Ovidi per convertir-la en fil conductor i s'empara en la seva recerca, efectuada a l'Arxiu Ovidi Montllor del mas de Sopalmo, i en entrevistes amb familiars i amics de l'artista alcoià, com ara Antoni Miró, Toti Soler, Isabel-Clara Simó, Neus Solsona, etc.

El llibre inclou diverses fotografies i textos poètics de Montllor. L'experiència de Jordi Tormo relacionada amb aquest personatge singular és important perquè entre el 2011 i el 2014 va coordinar els actes a la memòria d'Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés. El resultat és aquest magnífic treball que abraça els diferents àmbits d'Ovidi Montllor.

L'autor, amb entusiasme, recorre els anys d'infància, de joventut i de plenitud de l'artista per recuperar la figura brillant d'un personatge de culte en l'actualitat entre una part de la joventut esquerrana dels Països Catalans. Ovidi Montllor va anar seguint les paraules de Salvat-Papasseit, poeta que va cantar en un dels seus més recordats discos, un creador en majúscula: un obrer de la paraula. Una persona compromesa amb la classe treballadora i amb la defensa de les llibertats del poble. Defensor de la llengua i de la cultura del seu país. Com va cantar en un dels poemes de Vicent Andrés Estellés: “Per senyera, senyors, quatre barres. / Per idioma, i senyores, català. / Per condició, senyors, sense terres. / Per idees, i senyores, esquerrà.”

L'Ovidi, com a cantant, va convertir la poesia en una arma de transformació social o de conscienciació en els moments difícils del franquisme i la Transició. I ho va fer amb la seva obra i amb la de poetes del nivell de Salvat-Papasseit, Vicent Estellés, Blai Bonet, Pere Quart i el seu amic Joan Fuster. Ovidi Montllor va representar una de les veus crítiques de la cançó catalana que va ser silenciada als anys vuitanta quan la Transició ja havia creat el nou règim demòcrata i un nou statu quo, que no podia tolerar la protesta rebel ni crítica al sistema. Ovidi Montllor aleshores es va centrar en la seva carrera cinematogràfica, teatral i televisiva amb poquíssimes contractacions com a cantant. Jordi Tormo ha rescatat també per a aquest llibre algunes de les nombroses poesies que va escriure l'Ovidi. Fins i tot, en un annex, inclou el títol dels gairebé quatre-cents poemes que l'alcoià va escriure. Com aquest, en què recorda el seu Alcoi des de Barcelona; “Quan? / Barcelona se'm mostra plena i grandiosa des de la balconada. / Recorde Alcoi, malaltissa enyorança que duc al cor...”