aquesta setmana
David castillo. coordinador
Al voltant dels somnis
MMarcos busca la gent i els edificis anònims, lluny de la força iconogràfica i tòpica de les ciutat escollides en el seu trajecte
La galeria Trama (Petritxol, 5) mostra fins al 10 de novembre un conjunt d'instantànies de l'artista Ángel Marcos sobre l'impacte que ha tingut la globalització a les ciutats. Barcelona ha estat la ciutat escollida després que la mostra hagi visitat altres metròpolis com ara l'Havana, Nova York i Xangai, des del 2001. El conjunt ofereix una visió en moviment de la ciutat, que en el cas de Barcelona no oblida l'extraradi, els suburbis i les construccions precàries en comparació amb el centre. Durant mesos, Marcos s'ha infiltrat per Barcelona per captar la transformació continuada dels barris, així com els contrastos entre la desolació i la bellesa, tant d'un moment de la tarda com dins el nerviosisme de les hores punta.
La lectura poètica no s'escapa de la seva percepció de la ciutat, és imprescindible. El projecte Al voltant del somni no és purament descriptiu sinó que pot plasmar des del “somni nord-americà, captat en escenaris urbans de Manhattan, on l'èxit i la glòria de la publicitat i el consum es poden interpretar com la negació de la mateixa ciutat, fins a les imatges de l'Havana, poblades d'arquitectura colonial vençuda pel pas del temps”. El seu objectiu persegueix l'angle crític, però també la humanitat de les grans concentracions de persones. Tal com especifica en la carta de presentació, Ángel Marcos es fixa en la quotidianitat per treure les seves conclusions sobre les ciutats i els seus habitants: “Per què continuem anomenant ciutat un espai que cada cop més és urbanisme global?” El resultat són fotografies amb una gran càrrega conceptual, historiogràfica i visual, que no resulten mai alienes a l'espectador sensible, el que podia rescatar l'ànima dels àngels de Wim Wenders a Cel sobre Berlín o les visions de Lisboa d'A la ciutat blanca d'Alain Tanner. M'ha agradat l'exposició de Marcos perquè busca la gent i els edificis anònims, lluny de la força iconogràfica i tòpica de les ciutats escollides en el seu trajecte. La desembocadura tranquil·la del Besòs a la platja, un carro de súper utilitzat per un captaire, un arbre solitari sobre Nou Barris, la cruïlla de vies més enllà de Glòries o una imatge conceptual del nou mercat dels Encants ens omplen de l'energia que Baudelaire va rescatar en els seus spleens, el moment màgic en què la fotografia converteix la retina en una eina poètica que supera la realitat. No se la perdin, els farà pensar, badar i gaudir.