‘Gospel' a la vora de l'estany

L'expansió del gospel arreu del país es nota també a Banyoles, on la setmana passada va fer el seu primer assaig l'Ateneu Gospel, una formació nascuda en el si de l'Escola Municipal de Música. El 20 de desembre tenen previst oferir la seva primera actuació en públic, en un concert en què acompanyaran el prestigiós Zion Gospel Spirit, de Bèlgica. Al capdavant del projecte hi ha Dani Alonso, que acredita l'experiència d'haver dirigit durant deu anys el cor de gospel de Gràcia (Barcelona) i, durant cinc, el Gospelians de Girona. El curs passat va ser el professor de dos tallers dedicats a aquest gènere de moda a l'escola de música banyolina, i d'aquelles classes (a les quals van assistir una trentena d'alumnes) en va sorgir la iniciativa de la creació d'un cor estable. S'hi han inscrit també una trentena de cantants (pràcticament totes, dones) amb nivells molt diversos. Una de les integrants de l'Ateneu Gospel va participar en l'Oh happy day de TV3, precisament en l'equip format per gent dels dos cors que havia dirigit Alonso.

“Per a una ciutat de les dimensions de Banyoles, trenta cantants està molt bé, no? Crec que és una mida ideal”, comenta abans de dirigir els exercicis de respiració amb què s'inicia el primer assaig, en el qual se sabrà el nivell dels cantants i les característiques de les seves veus. De moment, tindran d'acompanyant tan sols el piano, que tocarà el mateix director. “Més endavant, ja ho veurem”, hi afegeix. La seva idea és començar de manera prudent i, segons quins resultats obtingui, fer plans a mitjà i llarg termini, una estratègia que resumeix amb un “de moment, engeguem, i ja veurem què passa”. En aquest context de no fer volar coloms, el repertori escollit per a aquesta etapa inicial seran els temes clàssics, sobretot de la dècada dels cinquanta, que és el que més domina. “Em vaig formar en el jazz, i no puc ensenyar una cosa que no domino”, argumenta Alonso, que també és el director de la Barcelona Jazz Orquestra i de la Jove Big Band de Girona. Li preguntem com s'explica l'èxit que en els últims anys està tenint aquest gènere i ens dóna una resposta de sentit comú: “Són temes amb més ritme que els de les corals tradicionals, resulten més agradables de cantar; a la gent ens agrada moure'ns.”