Aquelarre fantàstic
L'esperada ‘opera prima' del cineasta Robert Eggers, ‘La bruja', inaugura amb brillantor el Festival de Sitges, en què també es va veure un film de l'ex-Monty Python Terry Jones
“Els contes són molt ambigus, parlen de la veritable condició humana”
El cinema fantàstic és el gènere que més obre la porta als creadors innovadors i arriscats, que porten aire fresc al cinema. És una tesi recurrent del director del Festival de Sitges, Àngel Sala, i ahir es va inaugurar la mostra amb un exemple perfecte per donar-li la raó. La bruja és una pel·lícula de terror amb tots els ingredients (un bosc tenebrós, una granja aïllada a la Nova Anglaterra del segle XVII, una bruixa malvada...), però és també cinema en estat pur, un exercici d'estil que parteix d'un argument senzill, però que crea atmosferes angoixants i personatges sòlids, i que sap traslladar l'estat de terror en què viu una família fins a l'última butaca de la platea. La pel·lícula va guanyar el premi a la millor direcció de Sundance, en què competeixen tots els gèneres.
Robert Eggers és un jove cineasta novaiorquès amb aspecte de hipster i amb una sòlida cultura –s'ha inspirat més en Goya que en Disney– que s'ha documentat durant quatre anys per enllestir el guió de La bruja. “Volia trobar quins temes eren recurrents en aquestes històries per crear una història arquetípica de bruixes”, va explicar en una entrevista a El Punt Avui. Per un costat, ha consultat documents de judicis, cròniques i llibres per traslladar l'espectador a l'època en què la gent creia en les bruixes. “Avui dia el concepte metafísic d'una bruixa que va en una escombra no existeix, no és real. Si volíem crear un món en què la gent creu en les bruixes, havíem de representar un món autèntic i crear una mirada del món que s'assemblés a la de les persones que sí que hi creien.”
Però la pel·lícula parteix de la realitat per explorar des d'allà la fantasia, i inclou referències evidents a contes de fades com Hansel i Gretel. “Els contes clàssics que han sobreviscut ho han fet perquè traslladen un missatge a l'actualitat. Les versions que fa Disney, que canvia les històries per donar-los un punt moralitzant, de dir-nos el que està bé i el que està malament, no perduren en el temps perquè no són fidels a la realitat. Els contes clàssics són plens d'ambigüitats i, per tant, parlen de la veritable condició humana.”
Robert Eggers ha buscat en els seus propis records d'infantesa per fer aquest film de debut, protagonitzat per una família amb cinc nens. “Quan era petit, jugàvem al bosc i parlàvem d'aquestes històries. Volia fer una història clàssica de terror de Nova Anglaterra i això havia d'incloure les bruixes necessàriament.”
Actors desconeguts
Per fer més versemblant la història, ha optat per actors desconeguts. Ralph Ineson interpreta el pare, un fanàtic religiós que abandona la civilització i porta la família a viure en una zona de boscos verges. Anya Taylor-Joy, una jove nord-americana amb avantpassats espanyols i argentins, interpreta la filla adolescent, i també va ser a Sitges ahir. “Rodar escenes en les quals ens cridem i ens peguem va ser molt difícil perquè tots ens portàvem molt bé, però al final vam decidir donar-ho tot a favor de la pel·lícula”, va dir l'actriu, que no va estalviar elogis per al director: “Concedeix molta llibertat, ens dóna un diàleg obert i és capaç de crear un ambient de màxima confiança amb els actors perquè desenvolupin els seus personatges com considerin”.
La pel·lícula catalana Segon origen es va projectar ahir a primera hora en una sessió especial del Festival de Sitges adreçada a estudiants d'institut. Més tard, l'ex-Monty Python Terry Jones va presentar fora de concurs Absolutely anything, una comèdia esbojarrada, caricaturesca, de qualitat dubtosa, però que indiscutiblement va fer passar una bona estona al director de La vida de Brian i a un bon grapat d'amics de la colla dels Monty Python, que posen veu a uns alienígenes que amenacen de destruir la Terra si no ens portem prou bé.