La negra, la millor novel·la social

Em sento molt content, per mi és un honor. Va ser una sorpresa molt agradable ser seleccionat. És la meva segona vegada a Girona; vaig venir al maig 5 dies pel festival MOT i vaig poder visitar la ciutat. Em va encantar.

Està passant moments molt difícils. El problema és que mentre una part gran del poble està patint, hi ha una miniclasse política que només es preocupa pels seus jocs interns. La tercera part del triangle és Europa amb les seves normes d'austeritat. Per tal que la gent lluiti i segueixi endavant necessita una perspectiva, i en aquests moments això no existeix; al contrari, la gent no creu que aquestes mesures siguin aplicables. No sé com se'n sortirà, d'aquest desastre:el desastre de destruir la classe mitjana, el de la classe política i el de les mesures.

Nou de cada deu grecs et diran: oblida-t'en, no hi ha esperança.

No sóc polític, però tot i així puc dir que el que ara està passant és el resultat d'una sèrie d'errors i de decisions equivocades, bàsicament de la part grega, no d'Europa. Nosaltres vam fer errors enormes però Europa no va voler veure la magnitud dels problemes i fins ara no ha pres mesures. Les decisions errònies i els passos en fals del govern grec ens treuen el dret de dir ara a Europa: què caram esteu fent?

Es van començar cometre fa molt de temps. Des de principis dels 80, quan Grècia va entrar al Mercat Comú, van començar a arribar diners en quantitats mai vistes. Els governs d'aquell temps els van distribuir cap al seu sistema clientelar, i així vam prendre l'oportunitat de construir una política d'inversions. Els europeus no van controlar el que passava amb els diners dels contribuents europeus, i van venir aquí per fer negoci. I quan es van acabar els subsidis, vam començar a demanar crèdits enormes. Sempre vaig dir que estava molt en contra dels Jocs Olímpics. Van ser un greu error.

Vam haver de demanar tants crèdits que no els podem tornar mai. Només per tres setmanes llançar els diners d'aquella manera! Els de l'establishment es van fer rics amb els Jocs, però la gent normal encara ho paga. L'error va ser que primer s'haurien haver fet les reformes necessàries i després entrar a la zona euro. Per tant penso que la EU no és responsable, en som nosaltres. No podem esperar que altres països siguin més sensibles que nosaltres mateixos.

Mirem el nostre entorn(Volkswagen, Blatter), és la gran corrupció. Creieu que la corrupció a Grècia es més gran que això? No. He sentit parlar moltes vegades de la corrupció a Grècia, però es tracta de petites empreses, de corrupció a petita escala. La pròxima vegada que els alemanys em preguntin sobre corrupció a Grècia ja tinc la resposta preparada! (riu).

Encara sóc molt crític amb Tsiritza. La gent ha decidit, però no es tracta d'això. Els que el van votar són 35% del 57% que van anar a votar. Jo pertanyo als 43 restants, no hi vaig anar. Vivim en un país amb quasi el 44% d'abstenció. I aquest problema els hauria de fer pensar.

Sí, ha canviat. Sempre he dit que Grècia és un país pobre amb un nivell de cultura molt alt. I això s'ha perdut. En els 30 anys de riquesa a Grècia, que van dels 80 fins al 2009, la gent va llençar amb la pobresa també els valors de la pobresa. Ara estan tornant a la pobresa però sense els valors i això és un problema molt greu.

Ser feliç amb les coses petites, mínimes. Podien asseure's en una taverna hores , amb un cogombre, un tomàquet i dues sardines, amb un got de vi, i ser feliços. La manera d'entendre la cultura: la creació també s'ha perdut. El problema amb Grècia és que es va alimentar de manera intravenosa. Qualsevol estudiant de medicina sap que una vegada atures l'aliment intravenós has de passar per una transició per adaptar el cos poc a poc a la nutrició normal: primer amb sopa, arròs etc. A nosaltres ens van treure la vena i ens van posar al davant porc i patates.I el país es va posar malalt.

Intento explicar que el país no es pot arreglar, s'ha de reconstruir des de zero. La crisi serà profunda i el desastre és molt gran. No es pot arreglar amb algunes correccions que ens imposen i ja està. S'ha de reconstruir i això vol dir que forces polítiques, econòmiques, de l'educació, de la cultura, han de treballar juntes. No és fàcil i no es farà demà però és una necessitat.

Vaig tenir molta sort. Tenir orígens diferents és una font d'inspiració i ajuda a entendre la diversitat de les cultures. La frontera entra Albània i Grècia, Epirus, era la part més pura més pobra de Grècia. Vaig decidir que el comissari Jaritos vingui d'aquí pels valors, la decència d'aquesta gent , q ue encara la conserven a tota la família de manera tradicional.

Estic escrivint un altre llibre, no sobre la crisis, és sobre la postcrisi. No tinc plans quan escric un llibre, l'estic descobrint sobre la marxa, igual que el meu protagonista. Ara sóc en un punt que no sé què passarà . Penso acabar-lo a final de gener

No molt, però tenim característiques en comú, els seus punts de vista són totalment meus. La meva filla em diu: estic farta de sentir les teves bromes sobre Atenes i els atenencs, i després llegir-les en les teves novel·les.

Si, en els últims 30 anys, i des de Dostoievski , Dickens, Balzac i Zola, estem fent servir la novel·la negra per parlar dels problemes socials. Per això avui és pràcticament l'única novel·la social que existeix en la literatura europea. Altres novel·les es concentren més sobre el personatge, però no és el cas en la negra, que d'aquest punt de vista seria més una barreja de novel·la burgesa i medieval . De la mateixa manera que Don Quijote va de poble en poble per lluitar, Jaritos va de novel·la en novel·la per descobrir injustícia i crims.

Sí, i tots ho són. Els nostres personatges son més sociables del que ho era Sherlock Holmes, o els novel·les clàssiques. No hi ha inspectors que siguin genis. Carvalho no era un geni, jo no sóc un geni, Jaritos tampoc. Montalban i Camillero tampoc, són gent normal que fa la seva feina i fent-ho descobreixen els problemes socials i les injustícies.

Sí, italiana, Camilleri, Di Cataldo. Vaig aprendre molt de Montalbán, d'Andreu Martin i de Ledesma. També dels francesos. Estic fart de les escandinaves , no puc llegir més sobre detectius que només s'alimenten de pizza i cervesa. El que m'agrada de la novel·la mediterrània és la connexió amb la gastronomia. Hi ha un equilibri entre resoldre crims i gaudir de la vida, en canvi els escandinaus tenen un to més protestant i evangèlic: només trobar el crim. No entenc que perquè un detectiu sigui interessant hagi de tenir una vida personal destrossada. Jaritos té família feliç i estima la seva dona i filla. En el sud, a Europa i a Sudamèrica,els lectors s'identifiquen també amb la família, no només amb l'inspector.