Vents, pluges, terratrèmols...

Vents, pluges, terratrèmols, camps magnètics (energètics i cromàtics), matèria autoprojectiva (viva), subtilitat reflexiva del pensament. Ser conscient de totes aquestes realitats és assajar possessionar-se de l'entorn en què vivim.

Però hi ha un altre aspecte que també em preocupa: la política, les relacions entre els humans. No puc entregar-me a unes essencialitats sense notar en mi que de poca cosa em servirà el coneixement d'aquelles meravelles si no sóc capaç de distribuir-les entre tots els que conformem, per ara, el gènere humà. El tret bàsic de la política no consisteix, només, a constatar que hi ha estructures socials diferents, sinó a vetllar també perquè no hi hagi usurpacions parcials de l'àmbit relacional.

Els humans s'estenen i emplacen per les mogudes terres després d'haver sorgit d'elles, resultat i conseqüència de la col·laboració constant entre pluges, vents i camps magnètics, amb el desplegament meravellós de colors que tot ho ofereixen sempre de formes i presències diferents.

De tot plegat, per evidenciar-ho, posar-ho de manifest, fer-ne actes i situacions de consciència i de memòria, la subtilitat reflexiva es mostra i fa present amb els sons d'uns mots que, oïts, ens diuen de com cada humà viu aquells esplendors: són les llengües, els idiomes, expressions que permeten que els pensaments de cadascú, presència oculta de les emocions, connectin, i que entre tots siguin capaços de fer evident que la naturalesa, el món, és quelcom d'únic i diferenciat perquè cadascú el pugui viure a la seva manera.

Hi ha espuris que entenen que la política és només una expressió egoista.