Seqüela i homenatge

Little Nemo in Slumberland, de Windsor McCay (pioner de la historieta i també del dibuix animat) és un dels clàssics indiscutibles de la història del còmic. Les aventures oníriques del nen Nemo –que acabava despertant al seu llit al final de cada pàgina– eren el punt de partida perquè McCay desplegués el seu impressionant virtuosisme gràfic d'arrel art nouveau i perquè jugués i experimentés amb les possibilitats narratives del mitjà, trencant de manera visionària i experimental amb els límits de la vinyeta.

La influència d'aquesta obra mestra ha tingut el seu reflex en diverses adaptacions i homenatges, com per exemple Los sueños del Niñato, de Miguel Gallardo, o Little Ego, de Vittorio Giardino, o la pel·lícula d'animació que es va estrenar el 1989 i en la qual va participar Moebius.

Ara arriba la més recent reinterpretació del personatge, amb certa intenció de ser una seqüela oficial: el guionista Eric Shanower, el dibuixant Gabriel Rodriguez i el colorista Nelson Daniel són els autors de Little Nemo: Regreso a Slumberland, on un Nemo contemporani torna al país governat pel Rei Morfeu.

Tots tres aconsegueixen superar el repte difícil de ser fidels a l'original però no esclaus d'aquest; de ser respectuosos al traç virtuós de McCay però no mimètics. Little Nemo: Regreso a Slumberland no és una paròdia, funciona al mateix temps com a homenatge, continuació, remake i reboot, apel·lant als coneixedors del clàssic i també als qui no el coneixen però en poden gaudir com una peripècia surrealista a l'estil de Lewis Carroll.

Algunes de les seves pàgines són una veritable i espectacular llaminadura que, a més, proporciona algunes picades d'ullet als coinnasseurs a través de cites i homenatges a algunes de les altres sèries pioneres de la historieta.