Eugeni ens salvarà

Un infart de miocardi va eliminar fa gairebé quinze anys Eugeni Jofra. Tenia 59 anys i havia esdevingut durant més de dues dècades un dels impulsors de l'humor més intel·ligent i negre de la televisió, però també dels cassets, que tots havíem escoltat a l'aparell del cotxe. Eugenio era una personalitat única. Amb la seva primera esposa, Conxita Alcaide –desapareguda el 1980– van ser els primers a adaptar –amb el grup Els Dos– el poema de Josep Maria de Sagarra Vinyes verdes vora el mar, abans que Lluís Llach i Ovidi Montllor.

La mort d'Eugeni Jofra ens va deixar orfes, no només pels moments divertits que ens va oferir sinó perquè va ser el final de tota una època, d'una manera d'enfocar la vida, la ciutat, les relacions humanes. Els últims anys, però, el seu fill Gerard Jofra s'ha encarregat de ressuscitar l'estil del seu pare amb una sèrie d'artistes clònics, imitadors ben encertats de la manera d'interpretar el personatge. La iniciativa podria ser criticable, però només si no l'has vista. Els que vam gaudir amb les sessions per la vella sala de festes Sausalito, la veritat és que no ens hem perdut cap dels nous espectacles. Per aquest motiu, vaig assistir a un nou projecte a la Sala Luz de Gas. Nou actor i unes llibretes inèdites amb noves històries eren un al·licient que no em vaig voler perdre. I en vaig sortir convençut i, sobretot, recuperat, content, en un estat diferent de com havia entrat.

Els contes i les històries d'Eugeni sempre creen una expectativa. I els seus clons han aconseguit recuperar aquella manera de dir tan peculiar. Alguns dels acudits resulten ben actuals. Em vaig permetre copiar-ne un, que els explicaré sense la introducció característica. És sobre un home que va a una consulta i el metge li diu “en el estado en que se encuentra no va a volver a trabajar en la vida”. L'home, espantat, li pregunta: “¿En qué estado me encuentro?” “En el español, en el español”, li etziba el doctor.

Al llarg de la seva carrera, Eugeni Jofra va construir més de deu mil acudits, històries, contes o artefactes, com cadascú els vulgui definir. Barroc, amb la camisa de seda negra i el penjol, les ulleres fumades, les cigarretes i el got de tub, va seduir tota mena de públics. En aquests temps refotudament pèssims, necessitem gent que interpreti la realitat com ho feia Eugeni i com ho fan els que el clonen. Bravo!