cultura

Crítica

Àngel Quintana

El nàufrag del planeta vermell

El cinema de Ridley Scott sempre té un costat oportunista. Sembla com si volgués brillar més enllà de les seves habilitats com a professional de l'ofici i recuperar aquella posició que li van donar, als seus inicis, Alien i Blade Runner. Per aconseguir-ho, a vegades cau en estranys paranys, com amb Prometheus, i altres intenta aixecar-se revisant allò que han fet altres. Marte (The Martian) probablement no existiria sense Gravity, ni Interstellar. Scott es vol tornar a posar en òrbita i recupera vells models com Naves misteriosas, de Douglas Trumbull, i Apollo 13, de Ron Howard. L'oportunisme aquest cop li funciona. Marte no té cap bon moment com la primera part de Gravity però vol expandir el model i envoltar-lo d'una certa adrenalina emocional que captivi l'espectador.

Mark Watney (Matt Damon) es queda sol a Mart després que esclati una tempesta de sorra. Els seus amics l'han abandonat pensant-se que havia mort. En la primera part veiem com l'astronauta solitari necessita sobreviure amb el poc menjar que té. Per aconseguir el seu propòsit es converteix en un pagès que amb els seus fems adoba la terra del planeta vermell per cultivar aliments. Watney és un nou Robinson que de tant en tant es comunica amb uns caps de la NASA que li exigeixen paciència. Un cop sabem que l'astronauta és autosuficient, la gran qüestió és com rescatar-lo tenint en compte que està a milions de quilòmetres de la Terra. Ridley Scott ho planteja tot de manera molt simple, seguint les regles més elementals del classicisme, fins a arribar al rescat en el darrer moment, que des del temps de Griffith resulta efectista. Pel camí, veiem que hi ha molt poca poesia, molt poc de risc i moltes dosis d'efectivitat avalades pel saber fer del solitari Matt Damon, que sembla disposat a competir amb Tom Hanks en l'experiència com a nàufrag.

Més enllà dels nombrosos estereotips hi ha un factor que sorprèn i que resulta gratificant: Marte és un film optimista. Probablement des del primer moment, els espectadors prenem consciència que la cosa pot acabar bé. Tota la mecànica dramàtica està orientada a fer que el patiment estigui acompanyat d'un sentiment positiu. Damon no és un nàufrag turmentat, s'ho agafa tot plegat amb filosofia i està convençut que se'n sortirà. Mentre els caps de la NASA dubten davant el risc de la població, la resta de la humanitat omple les places per veure com el nou heroi pot ser rescatat. El 14 d'octubre del 2010, l'emissió televisiva més vista al món va ser el rescat dels miners atrapats al desert d'Atacama. Ridley Scott també copia alguna cosa d'aquella emissió interplanetària.

Marte (The Martian)
Direcció: Ridley Scott Intèrprets: Matt Damon, Jessica Chastain, Kate Mara Gènere: Ciència-ficció País: EUA, 2015


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

Gilberto Santa Rosa: la salsa autèntica

sant feliu de guíxols
Anna Rosa Cisquella, Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel
el "triumvirat" històric de Dagoll Dagom

“No trobaràs cap Netflix que els interessi "La memòria dels Cargols”

Barcelona
Música

Els interludis florals d’Orella d’Ós

matadepera
música

El Cruïlla obre quatre dies de música i comèdia al Parc del Fòrum

barcelona
cultura

L’antiga muralla medieval de Sant Francesc de Valls rep 2,8 milions dels fons europeus

valls
crònica

El lloc ideal perquè parlin i cantin les iaies

VILAÜR
música i salut

Els projectes ‘Vibrem’ i ‘A tocar’ utilitzen la música com element terapèutic

Girona
Cultura

Mor Bruno Zanin, protagonista d’‘Amarcord’ (1973) de Federico Fellini

ARTS ESCÈNIQUES

Núria Plana, nova directora de l’Institut del Teatre