Apocalipsi final
El Festival de Sitges reparteix avui els premis, després de projectar ahir un film del japonès Takashi Miike que barreja la Yakuza, arts marcials, vampirs i comèdia
Noranta-nou produccions dirigides en 24 anys, comptant curts, vídeo i televisió, és una xifra més propera a l'stakhanovisme de la factoria de Roger Corman que al ritme més pausat de les produccions més cares, complexes i ben acabades que predominen avui en dia. Aquí i al Japó. Però això importa ben poc a Takashi Miike (Yao, Osaka, 1960), un dels mestres del cinema fantàstic, que deu haver vingut unes quinze vegades a Sitges i hi ha presentat unes 30 pel·lícules, segons comentava abans-d'ahir el director del festival, Àngel Sala.
Conegut internacionalment gràcies a Audition (1999) i Ichi the Killer (2000), Miike s'ha allunyat com li ha plagut de la sèrie B amb títols tan exquisits com 13 asesinos, vist a Sitges també i elevat gairebé a obra mestra per la crítica dels EUA. “Totes les pel·lícules les considero iguals, siguin de baix o d'alt pressupost”, va afirmar el director ahir a Sitges, en declaracions recollides per Europa Press.
Tanta producció fa que el cineasta tingui dos títols a competició, As the gods will, i Yakuza apocalypse: the great war of the underworld, vista ahir en la recta final festival, tots dos en els paràmetres de la sèrie B.
Yakuza apocalypse és una combinació de sang i fetge, arts marcials i humor negre en una història de la màfia japonesa Yakuza barrejada amb vampirs. Sitges 100%, podríem dir. Tot i que el cineasta va explicar que tenien previst fer la pel·lícula a Hollywood, però es va cancel·lar, i l'equip ja format va tirar endavant: “Per tant, es pot considerar que és una pel·lícula de Hollywood”, va explicar ahir Takashi Miike, en declaracions recollides per Europa Press.
Diverses causes
El protagonista del film és Kamiura, un llegendari cap de la Yakuza que en realitat és un vampir. Amenaçat pels enemics, mossega el seu ajudant i li transmet els poders abans de morir. Un lluitador invencible disfressat de granota (una mena de Gustavo dels Muppets) és un dels apunts d'humor surrealista d'aquest film, que només va agradar als fans incondicionals. El director també fa alguna reflexió surrealista: “En la vida real passen coses inesperades, com ara un accident que et canvia la vida. Jo ahir anava per Sitges i vaig topar una botiga on venien una samarreta amb la cara de la granota, i em vaig sentir com s'han sentit els espectadors, amb la trobada inesperada.”
“La yakuza no és res sense la societat, però també penso que sense yakuza tampoc hi ha una societat normal”, va afegir el director, que vol canviar certa imatge cinematogràfica de la màfia japonesa, perquè, diu, els seus membres tenen també una vida normal.Amb aquest i altres títols (impossible abastar-los tots) ahir es va tancar la competició. Avui se sabran els guardonats, però 35 títols a concurs, i 15 amb possibilitats de premi, segons Àngel Sala, fan difícils els pronòstics.
Gael animat
En paral·lel, en la secció Noves Visions One, ahir es va presentar Zoom, pel·lícula del brasiler Pedro Morelli, produïda per Fernando Meirelles, més interessant que molts títols a concurs. Els espectadors atrets per la presència de l'actor mexicà Gael García Bernal es van trobar amb la sorpresa que només hi apareix en dibuix animat. Però pocs devien lamentar l'engany: el film proposa una mena de bucle creatiu, amb un director de cinema (Gael) que fa un film sobre una escriptora, que alhora escriu una novel·la sobre una dibuixant de còmic, que crea una historieta sobre el mateix cineasta (Gael). Un entretingut joc de titelles ple d'humor, amb personatges empàtics, que reflexiona sobre la creació.
