Un retrat singular de l'Ebre

Íntim. Tan íntim que deixa al descobert tots els secrets del riu Ebre, des de Fontibre fins al Delta, passant per Reinosa, Saragossa, Logronyo i, és clar, Tortosa. L'Ebre, un riu que fa pujada és la sorpresa literària en què el músic i periodista Arturo Gaya, integrant dels Quicos, ha plasmat els secrets de tots els territoris marcats pel pas del riu més cabalós de la península. El llibre és una guia de viatge amb accent personal en què el mateix autor s'encarrega de destacar els encants de les dues riberes des d'una perspectiva únicament vivencial. “L'editorial em va proposar l'elaboració d'una guia en què jo havia d'explicar allò que més destaco del riu”, explica Arturo Gaya.

Des d'una òptica ebrenca, ja que per a l'autor el riu transcorre cap amunt, la publicació tracta de posar en relleu tots els secrets, les vivències, les històries i les llegendes que han determinat la vida de milers de persones a banda i banda del riu. Segons Gaya, “l'Ebre ha unit culturalment al llarg de la història els veïns del territori amb Saragossa i altres ciutats, i el que es buscava era recollir totes les curiositats que, com que no són científiques, mai s'han publicat”. La publicació fa referència a llegendes com ara la que assegura que els víkings van pujar riu amunt, però també a elements que ara s'han perdut com els sediments que alimenten el Delta.

De complexa elaboració, i amb fotografies pròpies, L'Ebre, un riu que fa pujada aboca el lector cap a un remolí d'experiències úniques que suposen un pas endavant respecte a les guies de viatge habituals. Tot i que el gros de l'anecdotari se situa als territoris més propers, la narració d'experiències navega, efectivament, riu amunt, i conclou a Cantàbria. “Vaig haver de viatjar fins a la part més septentrional perquè no la coneixia i havia de completar la narració”, afirma Gaya. És per això que l'autor coneix de primera mà el lloc on Miguel de Cervantes es va inspirar per traçar l'illa Barataria, curiositat inclosa en la publicació. El de Cervantes no és l'únic nom propi del llibre, ja que també hi ha referències a Pablo Picasso i el seu vincle amb la Terra Alta, així com a Cristòfor Colom. “Hi ha estudis que asseguren que Colom va néixer a Tortosa, però també hi ha gent que diu que el descobridor d'Amèrica era, en realitat, una dona de Deltebre”, assenyala Gaya entre riures.

Al llarg de 67 petits capítols, Arturo Gaya repassa fets curiosos com ara l'origen del pont suspès d'Amposta, inspirat en el de Brooklyn, i el perquè del color rosat dels flamencs. Després de més d'un any de feina, l'autor conclou que el que uneix els residents d'una riba i de l'altra és la jota. De fet, Gaya inclou alguns dels versos més coneguts que hi fan referència. “També ens uneix el fet que quan dius que eres ebrenc, vages on vages, t'acullen com si estiguessis a casa”, assegura el músic i periodista. En aquest sentit, recorda les seves estades pel nord, a llocs com Reinosa, on va ser tractat com el que realment és: un autèntic fill de l'Ebre. Quan se li va preguntar per la valoració que fa de l'obra, l'autor reconeix que se'n sent “molt content i satisfet”.